«En favor de la insurrecció.»
Com diuen, i ho viuen a Islàndia: ‘allò és una democràcia, no és un sistema financer’. Ací caldria dir si fa no fa el mateix: prou de xuclar-nos, mamons, i pegar-nos pel sac. Polítics, d’allà i d’ací també, banquers, sense excepció. Mitjans, què poquetes excepcions. Jutges i elaboradors de les vostres lleis a mida. Empresaris, una majoria del 99,99%, sindicats… Que ens queda res, per pelar o ficar al sac? No?
-Efectivament, són coses que no hauríem hagut de permetre. Fins i tot, oblidant allò de sublevar-nos pacíficament.
Realment, com de lluny som d’una veritable democràcia.
(a la manera de Stéphane Hessel)