Independents o campions?
Vet ací el gran partit, el debat en un punt calent, extrem. Demà, a favor o en contra, una part important del país, sinó tota, serà pendent del gran partit a Roma entre dues afeccions al futbol total. D’acord, em demane què prefereixen els nostres, que ja han guanyat molt i de llarg (ens ha passat la segona millor cosa que ens hagués pogut passar mai, enguany). Pep? Si demà, a quarts de nou, algú et demanés que triares entre caixa o faixa, quina seria la teua gran decisió: la independència o ser campions d’Europa?
Ves que tries, perquè molta gent et segueix, i molt, més enllà del futbol: de primer, perquè per primera vegada tenim una persona que sap lligar un discurs, articular idees i, més difícil, pensar i afegir bon gust i estil en un esport on no manquen, ni han mancat històricament, bufes i llufes. Tenim estil, tenim un model, una manera de fer, i n’hi ha compromís i estratègia pel país. Potser per això mateix, Laporta, ha concentrat tantes enemistats. Ara, més enllà de la broma de demà, guanyar o perdre l’últim dels partits de l’any, d’ací unes hores mitja Europa ens mirarà de reüll, i els haurem demostrat el més important: sabrem guanyar i sabrem perdre, en tots els sentits. La qual cosa Europa sempre ens ha agraït tan poc. Per això el Pep ha marcat un abans i un després en aquest club de futbol, entre més coses. Però posats a tibar de la corda, i a posar-te en entrebancs…, què triaries demà, si poguesses, Pep: ser independents o ser campions?
Els culers d’antuvi si que sabien on eren, doncs la pregunta de la preferència de l’independència de Catalunya abans que el Barça escomençara a guanyar res seria un insult.
En això es notava abans que el Barça era més que un simple club de fútbol.
Ara semblen torracollons.