Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Inaugural, un espectacle únic

 

inaugural

‘Inaugural, vivim un moment únic’ És un vers d’un poema que va regalar Vicent Andrés Estellés a l’escolagavina, farà gairebé trenta anys. Ja ho he explicat, un poema del qual feu cinc versions que vam publicar en una plaquet (quadernet). La vam titular ‘Vol de gavines’, l’any 1996.

Inaugural, vivim un moment únic,

car estreneu l’escola i el futur.

Oh clar estol de noies i d’infants!

Em sé feliç, immensament feliç

i confortat amb l’impuls de la vida,

en un aplec remorós de vent i ales!

 

Dissabte estrenem un edifici nou. Farem un espectacle extraordinari, escolar, viu, intens. Hi participarà gairebé tota l’escola, però no serà una muntonà, no, serà una acció emotiva, en favor de la música, el teatre, el ball, la tradició, el futur, els mestres, els xiquets, el país… Gairebé quatre-cents actors no poden fer un espectacle reduït, ni breu, així que ja avisem de tenir paciència per obrir l’aixeta de l’emoció… Ara, no sé quants dies portem que no fem una altra cosa, assajos, assajos, assajos… Cap altra cosa tret de treballar, perquè les coses rutllen bé dissabte. Ara, quan estudien aquests xiquets? Això es demanaran també unes quantes famílies.

A propòsit d’aquest debat, entre tenir coneixement o tenir competència, Montaigne preferia d’un home ‘el cap ben organitzat’ més que no ben ple. Segons que diu aquest relator dels assajos a través del llibre ‘Un estiu amb Montaigne’. En el capítol 22, titulat ‘el cap ben organitzat’, Compagnon situa el debat de l’escola entre coneixement i competències. Ara una família bé diria: no poden tenir les dues coses, els nostres fills? Veieu, ja tenim el ruc en l’herba! Perquè, què voleu, vosaltres? Un home savi o un home bo? O d’una altra manera, quants homes bons coneixeu que són savis? O quants en coneixeu que són savis i no saben ser bons?

El que resulta més seriós de tot plegat és que Montaigne qüestionava l’ensenyament del seu temps. ‘A la ciència per la ciència, Montaigne aposta per la saviesa’. Ja en el segle XVII desestimava el saber enciclopèdic per una altra manera de saber més pràctic que no desatengués el saber ser. La diferència entre qui és més savi o qui és millor savi.

No vull excusar res, però no és menys cert que, entre uns quants joves de secundària, s’estenia que, com aquests dies no semblava que feiem res, si podien estalviar-se de venir… I els mestres ens preguntàvem si és que no ens havíem explicat, o potser alguns haurien d’aprofundir més en el coneixement enciclopèdic, que més endavant ja apamaran si volen ser mé savis o savis millors.

Dissabte, 11.30 h. Picanya, el moment inaugural. Invitació



Respon a Josep M Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent