Ibèria?
Veig que ací encara desfilen, com aquell model franquista heretat, tot de militars, tancs, avions i les barquetes, amb una retransmissió d’època, com si no haguessen passat els anys… Aquell programa de TVE ‘Per terra, mar i aire’ ja era una apologia militarista a favor del feixisme, que encara no hem bescanviat per res millor. Quan un estat exhibeix la tropa, què voleu, mostra quina mena de fracàs lluïm, tots plegats. Perquè una cosa és tenir exèrcit com un mal menor (per conquerir aquell illot, per tenir collat Montjuïc…) i una altra cosa és lluir-lo per mostrar com pixem de lluny. Vaja, quan tot de telenotícies anunciaven què passava en aquella desfilada xinesa, no fa gaires dies, amb aquella esplendor d’exèrxit imperialista contra la llibertat dels pobles, contra la llibertat a seques, prou que alguns se’n burlaven sense ironia redactant la notícia. Això d’Espanya és ben bé el mateix a escala força reduïda, però amb el rerefons d’una dictadura cruenta que maldava per mostrar-se tan fatxenda com impotent. Han canviat poc les coses, pel que fa als detalls, pel que fa al fons d’una ideologia que encara es defensa argüint no sé quina cosa de drets i d’estat i de pitjors subterfugis.
Quan un mostra l’exèrcit, mostra el model del fracàs, perquè quan arribem a posar pel mig la força militar i policial, és que la raó i tants anys de civilització no han valgut de res. Això és realment el que passa, pel que fa a l’exemple d’Espanya…
Un estat o una nació (la castellana) que necessita fer la seva festa patriòtica exhibint el seu exèrcir, la seva força, és un estat cavernari i cavernícola que no ha avançat gens ni mica. L’exhibició de les armes homicides espanyoles no em provoquen altra cossa que una barreja entre fàstic i riure. Des d’ací em cague i em pixe en l’exèrcit ( en l’espanyol i en qualsevol altre) i en el 12 d’octubre, el día dels cavernícoles cro-magnon que ens dominen per la força.
Au!