Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Hospital (5): desorientats.

Diumenge tornàvem a ingressar a l’hospital. Després d’esperar-nos unes hores, finalment vam tenir habitació i llit. Potser esperaven que faltés algú, perquè a aquella hora, diumenge, no era moment d’enviar ningú a casa. Jo em vaig quedar amb ma mare, així que va ser el meu germà qui acompanyà mon pare. L’endemà li havien de fer la prova, una cosa fàcil, deien sempre els metges, per desfer aquell coàgul que obstrueix la vena, el capilar, l’artèria o ves a saber. Però la prova es va allargassar més del compte, l’endemà, més del doble del temps previst: els imprevistos. Quan no els busques, ni els vols, ni els esperes, sempre arriben els imprevistos per fer-te fotre. Dues hores i mitja de prova, m’avisà el meu germà, i al remat res no ha eixit com esperaven, no han pogut passar-li el catéter, una mena de tub que impediria una futura obstrucció, almenys en aquell mateix lloc. Res, home, que no puga curar la confiança i una encertada medicació contra més imprevistos.
Després de passar a l’UCI unes hores reglamentàries d’observació, encara no han trobat llit, ni habitació. Pel que sembla, en aqueix hotel de La Fe no fan reserves. No està el percal per a segons quins luxes. Així que no el podem visitar, el pare, malgrat que segons em diu Josep, el meu germà gran, sembla desorientat, pobre, allà sol a l’UCI , en el llit vint-i-set, esperant no sé si més imprevistos, o que algú deixe un llit lliure, o bé que algú altre es cure, o no, i llavors em pregunte ara, de nou, com és que hi ha un passadís sencer a la planta número vuit, tancat i barrat i sense servei, mentre tenen tot d’homes i dones allà, a l’UCI, desorientats, esperant que algú els diga la nova: com que s’ha mort un, o dos, aquesta mateixa nit, a sorts, vosté o possiblement vosté, ja podran pujar a la planta avui mateix.
Però no, aquell passadís és tancat, fosc, perquè cal fer estalvi, desmuntar la parada de sales, llits i cambres, i tenir els homes mig amagats, darrrere aquell espill dissortat, desorientats completament. Perquè hi ha altres urgències que cal atendre, com el futbol, la vela, la fómula, Madona i no sé quantes coses més, i perdoneu que ara em desoriente. Però d’alguna manera he d’escapar-me de la tensió i del maleït catéter.
Ma mare ja s’havia mudat, dutxada i perfumada, mare, i aguardava l’altre germà perquè la portés a veure el seu home. No sabia que no rebia visites, ell, perquè a l’UCI les coses no van d’aqueixa manera, vull dir com a la planta, que poden rebre visites a qualsevol hora. Així que l’hem convençuda, mig convençuda diria, perquè baixés a casa i es canviés, a la porta de casa ha tret ella una cadira, per passar la vesprada d’estiu una mica distreta, cada dia ho fa a l’estiu, que abelleix eixir a la fresca, ara sense el seu home, que ara mateix, supose, dorm darrere aquell maleït espill, sol, entre més llits i malalts com ell, a l’UCI.
Jo estic bé, aguante, malgrat que avui també he anat completament desorientat, aquest apunt mateix n’és una mostra, i me n’he anat al camp, al Pla, a la partida de l’Assegador, a escampar la Karda combinada amb un producte que ara no recorde, que el Robero m’ha aconsellat si pretenia carregar-me amb eficàcia la brossa, la matapuça, el cànem bord, la verdolaga i la juntsa, la juntsa?, li demane, com s’escriu? Ell m’ho dibuixa. Tant se val, la desorientació ja és col·lectiva, solament que volia una excusa, per explicar-li a mon pare, si aquesta nit dormíem plegats a la planta, com va el programa de deures que em va posar el cap de setmana. Veus, li explique al meu xic, com els mestres també fem deures, encara quan són vacances.
Finalment, no he pogut anar a explicar-li res a mon pare, aquesta nit. Segur que n’ha d’estar patint, l’home, que no ens encarreguem com cal dels seus camps. Potser que tinga tanta raó.



  1. Traieu-lo el més aviat possible de la UCI. Allà, n’agafen unes infeccions de morir-se. Literalment.

    Confiem.
    PS: ho sent, se’ns ha fet familiar de tant de parlar-nos-en.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de àlbum familiar per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent