Hospital (3), haques i carros
Els bous d’enguany no envestien, diu mon pare al veí d’habitació. Però ràpidament gira la vista, perquè aquell no està gaire interessat en els bous i les històries d’animals. Ara comença el veritable relat:
–L’any que s’acabà la guerra, mon pare (el meu iaio) va anar a Pamplona a veure els bous i a visitar la fira. Cinc o sis homes del poble van anar plegats. Necessitaven animals i aquelles haques eren nobles, treballadores, amb coll. Les haques galegues tenien mala fama. Les de Pamplona, en canvi, m’assegura mon pare, tota la força que esmerçaven tenien de noblesa, aquelles haques. Els uns compraven vint haques, els altres deu, un que li deien Benlloc em va arribar a comprar quaranta. Baixaven les haques en tren, el tren Xurro que baixava de l’Aragó.
Els homes ensenyaven la compra en una era, on ara hi ha la primera bàscula, porfiaven, entre homes, qui havia fet millor compra, s’arrufaven els homes, estiraven el coll com uns titots.
–Si agarres l’haqueta del coll, te la regale! –va dir Benlloc porfiant el Sucrer. Però bo era aquest, perquè ningú el retés a aconseguir trencar límits. Li va costar, diu mon pare, però es va fer amb l’haqueta més viva que havia mercat el de Benaguasil, Benlloc, aquell any. Benlloc era jove i ros, fatxenda com no se’n coneixia, però la boca el perdia, els perd els homes, la boca, i finalment, com passa gairebé sempre amb tanta fatxenderia, no va complir, perquè no coneixia qui era el Sucrer. Una cosa comparà, li retreu mon pare, a un altre fanfarró de Betéra, el tal Benlloc de Benaguasil, però mon pare vol que m’estalvie el nom per qüestions familiars.
El meu iaio portà una haca, el primer any, que li va costar noranta duros, negra, valenta com ella sola. L’any següent en portà una roja, gran, poltre d’un any i mig, molt treballadora. N’hi havia que li l’emprava per portar llenya al Famós, a Tavernes. De la partida de la Garrofera, on hi ha les casernes noves, fins allà costava el viatge un dia, el carro carregat de llenya.
Un altre viatge, passats els anys, el va fer mon tio Paco a Pamplona, i va portar una haca poltre, bonica, que li va costar set-cents duros, però aquella, durant el viatge d’aquell tren xurro que parava al Puig, va menjar-se el pèl de la cua i de la cremellera, la crinera, i d’això va morir segons mon pare al mes, malgrat que el tio Blanco provà de salvar-la, que li va fer neteges de panxa i de cul, li estacava el braç per traure-li un rosari de bonyigos, ell que tenia ferreria i entenia d’animals més que no els menescals; però l’haca va acabar morint-se.
Sempre teníem dues haques i una burra, a casa, afegeix mon pare. L’última haca que vam tenir era filla d’un cavall de Palanca i d’una egua de Silverio Bleda. Tenia molt de coll, i mai no es negeva a tirar quan li ho demanaves. La vam vendre al final, a un comerciant de Montcada, no recorde el nom. Era una època de carros i haques, per a treballar i anar de festa a Sant Miquel, a Llíria. Un colp vam anar amb ta mare i els iaios, n’érem vuit o nou i va caure una aigua de por, sort que portàvem la lona i vam posar la vela, amb els ferros, però vam acabar el viatge banyats.
El tio Vicentico, el de la Bueleta i els Càrpio eren els més llauradors, els que llauraven més recte, també el tio Julian, l’home de la tia Encarna, i un que vivia al Mas d’En Conill, no sé com li deien. Allà llauraven per concurs, tot i que no hi havia gaire fama de fanfarrons.
La penúltima burra la compràrem a Bétera. Eren dues burres germanes que venien de la fira de Xàtiva. Una la compràrem nosaltres i l’altra no recorde qui, al Granerer de Montcada, un comerciant d’animals. Les dues eren manteres, però de molta força. La meua li la vaig canviar a Tofolet, pèl per pèl, la meua per una altra de més menuda però molt lleugera. Tu les has conegudes totes dues.
M’acaba explicant mon pare com plorava de petit, jo, agafat als pantalons del iaio perquè em passejara amb la burreta i un carro petit, que solament que servia per això. Que no apagues el llum? Sí, si no m’expliques res més, dormim, però jo encara em faré un café.
No dormiràs. No, aquest temps de carros i d’haques em té agraïdament desvetllat.
replica handbags is a good choice to get a famous brand bags with low money,wholesale knockoff handbags at sumbags.com is a good choice to get a cheap designer handbags,knockoff handbags,wholesale replica handbags