Homenatge a Estellés: el discurs (1)
Celebrem a Bétera, la segona festa Estellés, que alguns pobles van començar per celebrar ahir i altres continuaran celebrant fins i tot diumenge que ve.
Som com som, els valencians, i per això cal explicar qui som contínuament, fins i tot qui han sigut grans homes, com ara Estellés, perquè molts desconeixem qui va ser, la seua existència, la importància de la seua obra, la rabiosa actualitat dels seus versos, sobre el lirisme, sobre l’amor, sobre la fam, la pobresa, el poble, el sexe, la mort… Referents claus estellesians, tan extraordinaris com cabdals.
Escoltem entre els joves, de vegades excessivament complaents, i perillosament autosuficients en l’egoïsme, que a l’Ateneu no celebrem res que els puga interessar. Excessivament en masses coses, els adolescents, i els joves. Complaents, acomodats i de lectura superficial de com els tracta la vida.
Els valencians superem un índex de desocupació del vint per cent; entre els joves, l’índex supera amb escreix el seixanta per cent. I aquest tret, l’ocupació-desocupació no és el pitjor dels indicadors. Ço és, una societat inviable, insostenible, però els joves pensen que ací mateix no els oferim res que els puga interessar. Que els puga pagar el seu viure complaent.
Doncs tot això ho cantava aquell homenot de Burjassot, amb alguns considerants tan difícilment estimables avui, entre els homes públics: honestedat, netedat, honradesa.