Publicat el 12 de febrer de 2026
Hom pensarà que sóc de vacances
Un mes i mig sense escriure res al bloc. Ves que hauran passat coses, ací i al món, tants refillets com n’hi ha solts, i a mans de fillsdeputa que ens voldrien morts fa temps. El robatori espanyol al camp valencià, a l’escola, a la sanitat,què us he de dir, continua com un esport que no descansa mai, ni de nit ni en vacances, roben més que no respiren: així que tant se val què diem, que escrivim o no… Sort de la resistència i de la denúncia: a mort amb els criminals, home. Avui faré un got de vi de requena, boníssim, contra la la salut d’un estat podrit i lladre. Tant de bo que faça un pet i el facen volar tan amunt perquè el bac no els salve de morir. A veure si és el cas que demà torne.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Gràcies per aquest bàlsam matiner.
llàstima que requena votà majoritàriament en contra de l’escola en valencià, millor vi de la vall dels alforins.
això del vi és un món. un mateix celler farà bons vins i vins encara millors. de vegades en afegir preu i avant. Ara molts cellers fan bon vi, i a requena n’hi ha de boníssims. Com a fontanars, sí. El problema de la llengua no és només en el món del vi, és general a l’empresa, els valencians empresaris, petits i grans, fan autoodi a la llengua. en general, tret d’algunes petites excepcions. Ací tenim molta faena per endavant. Si no és que hem perdut fins i tot el tren, màquina i vagons. Molts joves empresaris van aprendre en escola valenciana, en canvi, en el món de veritat viuen d’esquena a la llengua i al seu país. L’empresa valenciana, una majoria, és així de mediocre encara.