Històries de gat i gos
Els mossos feien de gos, vull dir la major part dels mossos, que sembla que n’hi havia que ajudaven el gat a escapolir-se’n.
El gat vell era puigdemont, que té set vides, moltes en favor de la democràcia, però els gats, ja se sap que fugen de l’aigua tèbia, que ja són escaldats per la història.
Els mossos fan de gos, una majoria, i això vol dir que no s’estan per orgues, ni per la democràcia ni per la llibertat, ni pels drets. Ells van de dret a la feina, si els cal apallissen, tiren gas pebre o trauen un parell d’ulls, però no perden el temps en banalitats.
El gat es va burlar del gos, ajudat també per uns quants gossos amics molt llestos, i va pegar en ferro: els demòcrates, els de debò, no es lliuren als gossos sense més, perquè aleshores no serien gats ni farien de gats.
Els amos dels gossos, que són a espanya, bufaven i s’encenien de ràbia, perquè els gossos no havien fet bé de gos guardià. Els amos d’ací, que són criats dels veritables amos, ara acusaven el gat de no fer de bon gat. Homeee, que tu ets gat i fas de gat, i aleshores t’has de deixar…
Com el dimoni, el gat en sap més de vell que de gat, i pam i pipa i a cagar a la via el gos, l’elena i tota troia si calia, sobretot la troia dels mossos. Incís: els mossos si que ens l’han pegada amb el cavall, nosaltres que ens pensàvem que era una policia del nostre país. Una merda. Són troians! Pitjors que els virus.
No n’hi ha policia bo, si és bon policia. el seu paper abans i ara ja el sabem, i el paper que faran en el futur: són policies, i no n’hi ha cap que siga bo. La policia si voleu ordena el trànsit i les parades del mercat, però en qüestions de drets humans, ja sabem el paper que fan. Gas pebre. El poble paga i rep. Però això ja es ben bé una altra història de gossos rabiosos: perquè vaig matar un gos, ara en diuen…
Un colp a casa, el gat es treu les botes, deixa el discurs del faristol i torna a pensar en la següent aventura. Fins que ens tornem a veure.
-Visca la llibertat dels pobles.
Moralina: supose que ja deveu saber de quina cosa ha servit tot això, no?