Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Històries de Bétera (1)

IMG_3237

 

 

Divendres, Ramon Martí va oferir una breu conferència al castell de Bétera, dins el lliurament de beques d’una fundació esportiva i cultural que ajuda el jovent amb un compromís per l’estudi i el talent. Ramon Martí és un científic que treballa a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona i coordina un equip d’investigació sobre malalties degeneratives minoritàries. L’aposta del seu treball en equip és atendre la malaltia coneguda com MNGIE amb una teràpia genètica que consisteix a introduir un virus dins les cel·lules que equilbri la formació de timidina i desoxiuridina, o una cosa similar. Una obra d’enginyeria genètica que el doctor Ramon va provar d’explicar a un públic que l’ateníem amb deliri, meravellats d’aquella coordinació científica que busca el miracle, trobar diners per posar la investigació a l’alçada del futbol regional, no demanem gairebé res més.

Dissabte, en el comiat de Lluís Serrano Alarcon, director de la banda de Bétera durant gairebé deu anys, hi havia convidat Josep Lluís Estellés, clarinet i també director d’orquestra. Tots dos van triar una obra per a clarinet i banda de Dirk Brossé, War Concerto, sobre la guerra dels Balcans que vaig trobar de molta impressió. Estellés va agrair la invitació de la banda que el va fer créixer com a músic, quan encara era un xiquet. Ara té un currículum extraordinari, dels que fan la volta el món i, després, amb la feina feta sota el braç, el músic ja tria una orquestra amable que els acull, però va mostrar-se emocionat de poder tocar amb la ‘seua’ banda. Un discurs que aplegava la història d’un retorn a l’origen, al poble, a la importància de les bandes de música de poble, malgrat que això de Bétera, el cas de Bétera i la seua banda, és un plat de menja a part, que ningú no s’atreveix a desllorigar.

Tots dos, Martí i Estellés,  són homes de Bétera que vaig conèixer de xiquets, de joves, i ara han bastit un cabdal de cultura i de ciència admirable, sense renunciar al poble on van nàixer. I l’orgull d’aquest coneixement ‘de lo alto’ determina què podíem ser i com, sense l’estol de polítics, lladres i corruptes que fa anys s’entrenen perquè no abandonem les coves, que representen la pobresa intel·lectual heretada per mediocres panxacontents.

IMG_3229

Quin goig d’aquest parell que van pel món malgrat les estretors.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent