Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Havia d’escriure sobre la fira i no ho he fet

Uns dies convulsos, freds per la temperatura, en canvi d’una activitat frenètica i viva. Els llibres que es viuen amb passió són això. El Nadal a l’ateneu de Bétera són el temps dels llibres. Els dies que traginem amunt i avall caixes, novetats, presentacions, autors, música, sopars d’entrepà, el caliu del foc, l’envelat del corral… Són dies de llengua i de lectures en català, que és la llengua única dels llibres, en un país que patim cada dia, enlloc de viure’l amb goig. Sort que anit, Josep Vicent Frechina, que ens va presentar Vicent Torrent, la música popular, va resoldre una qüestió amb una resposta contundent i positiva: no havíem tingut mai tants dolçainers, ni hem apamat el valor d’algunes veus joves com la Maria o Titana, o el fenomen Botifarra… Hem viscut quatre nits d’impressió al corral, amb Toni Cucarella, Gemma Pasqual, DaniMiquel i el mateix mestre Frechina, i jo encara no n’havia dit gaire res. Quina imprudència, o quina pífia, deixar que se m’encomane cap desànim en els dies de major goig que visc entre els llibres, amb el caliu necessari del públic. Ja sabem que no som encara aquell minúscul poble d’escòcia, no ho serem si no ens espavilem a treballar de sol a sol, valencians, i ves que tenim senyals per redreçar-nos amunt, només amb aquesta novel·la de Cucarella, Qui de casa se’n va, ja mereixeríem elevar l’ànim i un monument a la muntanya cultural que representa aquest país minúscul: com diu josep blesa, a amèrica, aquesta novel·la ja hauria venut 100.000 exemplars i seria a totes les llars dels valencians… però ens costa de traure’ns la son, als mestres també, i als professors de literatura sobretot, que no ens han eixit gaire lectors, per això necessitem d’espavilar-nos, deixondir-nos, agafar aire net i càlid i començar de nou un any més amb esperança. Anit no vam poder tenir a l’envelat el mestre de mestres Vicent Torrent, però la lloa que en va fer Frechina em va emocionar de cor, amb una realitat que renaix, malgrat els embats i el setge que patim del cos d’inútils de la generalitat, del pp o del psoe, tant se val. Els uns i els altres són contra la llengua dels valencians, fins i tot contra el nostre patrimoni i la nostra supervivència. A mans d’espanyols, els diners i les inversions, fins i tot en una situació tan difícil com vivim ara mateix, se’n van a madrit, enviats per una ministra que diu ser de gandia però és tan antivalenciana com la resta de plomalls i pollastregots, la incapacitat espanyola no té límits, fins i tot alimentada i aplaudida per falsos valencians.

Tornem doncs a la festa dels llibres, a l’ateneu de bétera a la plaça del Mercat, ajudem les editorials, els autors, els il·lustradors, els llibreters, perquè necessiten ajut i reconeixement. No necessiten caritat ni misses, sinó lectors, homes i dones que s’estimen els llibres, un coratge nou i entusiasta, oncle Cep… Avui a l’ateneu farem la primera parada en la poesia, dins la fira, presentarem un llibre d’una autora de Bétera, el primer que publica, el bressol d’una vida, n’hi haurà joia i música, i perfum d’alfàbega, i de sabó i de roba estesa, un goig que s’encomanarà també per al dia dos de gener, en encetar l’any amb una exposició única, cloenda del nostre centenari més estellesià. Un regal. Una sopresa, una invitació a l’obra completa del poeta gros, el més gros entre els valencians, possiblement per diferent i popular, el més gros del país sencer. Els valencians encara no tenim clara una idea de pàtria, potser que tenim clara una idea d’humiliació, de senzillesa també. Una idea encara vaga de qui som i qui podríem ser.

Rosa Sandiego, presentarà avui a l’ateneu de Bétera, Bressol de ma vida, amb Pepa Alòs i una banda de músics… a partir de les 20.00h, ací ja tenim la primera prova del redreçament, si us hi afegiu.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent