Segons que anuncien alguns mitjans, la consellera d’educació de la generalitat valenciana ha pactat, no sabem amb qui, un model lingüístic nou que atempta directament contra l’escola. De fet, ni Escola Valenciana, la institució amb major experiència i millor criteri, ni les universitats valencianes, ni els sindicats, ni les federacions de pares i mares, no han pogut participar de la decisió. La consellera ha preferit desestimar les recomanacions, els consells, i els estudis que apunten com aprenen millor les llengües els xiquets valencians.
La decisió, per tant, s’entén com una declaració de guerra en tota regla, contra l’escola, com una torpesa voluntària i suïcida de calibre gros: senyora consellera, això que vosté defensa atempta contra la universitat dels valencians, contra els estudis fets i elaborats per la seua pròpia conselleria, i encara pitjor, contra els estudis europeus de societats lingüístics semblants a la nostra: s’entén com la cabuderia de fer el ruc, pretendre que els xiquets valencians no continuen aprenent amb la major de les garanties, de l’un costat; de l’altre, atemptar contra la llengua dels valencians, cinquanta anys després de la publicació del llibre de Fuster.
Sí, qui és burro que l’albarden, però si damunt s’és consellera, la pretensió de ruqueria és delictiva: corruptiva i malintencionada. No ho podem llegir de cap altra manera pus.
La guerra a l’escola és el que menys mereixem, el que menys necessitem, si no és que prefereix que els valencians continuem en el pou de l’estadística pel que fa a resultats en educació. Si és això, el deliri l’hem de denunciar, de primer els mestres, després les famílies, els xiquets, i els metges, si cal: caldria arribar a tancar aquells que no es troben bé del perol.
Passar per damunt d’escola valenciana, la institució que ha treballat més que ningú al país, per l’escola i per la llengua, en una decisisó d’aqueix calibre és jugar fort i maldestrament, senyora Català: jugar contra la llengua, és continuar aqueix autoodi que el seu partit fa anys que practica, contra el seu propi llinatge i la identitat innegable de milers de valencians bennascuts. Segons que vol demostrar, senyora, tots els ninots no es cremaran en aquestes falles. Ni totes les males arts dels polítics pocapena.