Per equilibrar la balança d’un article anterior, i en prova de la meua admiració pels matemàtics, ací teniu una descoberta casual tot cercant dones de ciència per a un futur calendari de l’escola. Entre més sorpreses d’impacte, vaig descobrir a la xarxa Katherine Coleman Goble Johnson, matemàtica, física i científica espacial, que va ser la responsable dels càculs per enviar l’Apol·lo 11 a la lluna. Entre més dones, va elaborar sistemes de computació molt abans que els ordinadors, les anomenaven “dones computadora”, i encara quan els ordinadors van començar a substituir-les, a ella li demanaven que repassés els càlculs per si les mosques. “Digueu-me on i quan voleu que aterre una càpsula espacial” demanava als enginyers K. G. Johnson. També va ser responsable dels càlculs del primer llançament tripulat a l’espai, i cap dels càlculs del projecte Mercury, tot plegat enmig de lluites per la igualtat i contra el racisme. Va intervenir en els càlculs del retorn de l’Apol·lo13… Però la seua primera feina professional, quina diríeu que va ésser?, dons va ser mestra en un poble rural molt petit, on ensenyava matemàtica, música i francés. Ves si ací no tindríem un repte per als futurs matemàtics valencians, i un encàrrec per a l’equip del conseller Marzà, que no s’arruga ni encara posant-los a prova cada dia: destinar els primers anys d’ofici d’un matemàtic als pobles rurals a ensenyar matemàtica. Tres anys de prova.
La mestra i matemàtica Katerine G. Johnson, dona, negra, física espacial, va destinar tota la vida a l’estudi de la matemàtica, en situacions extremes de duresa social i racial. Un exemple de coratge i estima per l’estudi.