Ulisses20

Núria explica que va llegint un llibre que li agrada molt: “Sara i les golejadores”, però si a tu no t’agrada el futbol! No, però aquest llibre m’agrada molt…

Dona, del futbol de l’època, li dic, a ella i a vuit alumnes que són a la sessió, despús-ahir vaig veure a la tv un partit històric, Corea del Nord contra Portugal, amb un autèntic heroi,  Eusebio, que jugava amb l’equip de Portugal…, per cert, els demane, ja sabeu on és Portugal? No?, les cares dels xiquets són un altre poema contra el futbol: anem a pams, teniu un minut per dibuixar al quadern el mapa del País Valencià (això jo ho havíem entrenat abans de l’enclaustrament d’alarma, els demane que hi situen on són confinats cadascú: València, Picanya, Torrent, Paiporta, Manises, Setaigües… I els pregunte si saben dir cada comarca del poble o terme on són: al nord?, al sud?, a migdia?, i la mar, quina mar tenim a la vora, com la resposta és fàcil, aleshores els explique que som a la costa oest del Mediterrani, i que allò de Llevant (el levante feixista de sempre) és un invent d’espanya per no pagar-nos allò que ens deu, mentre va robant-nos cada dia més (mestres, a aquestes alçades encara enganyeu els vostres alumnes?). Aleshores, sí, els demane que situen Portugal i Galícia, perquè el pare d’un alumne és d’alla. Doncs ves que en aquell partit en blanc i negre del mundial del 66, Eusebio va marcar quatre gols, per salvar l’equip portugués d’una derrota segura: als vint minuts perdien 3-0 contra uns coreans joves i ràpids com a bales; el porter coreà tenia divuit anys, era prim i fibrat i duia les mans i els genolls a l’aire, com els porters de veritat i no com aquests d’ara que van disfressats de madelmans.

Sabeu d’on era Eusebio? No, no era de Portugal, hi vivia, és cert, però havia nascut a Moçambic. Què? Teniu un minut per cercar una bola del món amb els mapes més universals, va. Cerqueu Moçambic. O millor, de primer trobeu unes quants illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Hawai, Xapó, Madagascar, aquesta!, n’hi ha una pel·lícula de dibuixos, a força de sentir-nos mestres ben clàssics, ensenyem les boles del món, algunes amb llum, i avance que en la propera sessió jugarem a aprendre geografia, però de la bona, res de beure’ns l’aigua d’un poal o acceptar de grat tanta imposició de currículum i tota la merda aquella que ens volen fer creure des d’espanya.

Per cert, ara que dic currículum, per als valencians, l’Eusebio més important és el de Riola, que tenia un rest ben elegant al trinquet. Jo el vaig veure jugar a Bétera, quan ja era més gran i Genovés començava a pegar per totes bandes, que la pilota trencava contra l’escala, contra la muralla, per dalt corda, i Eusebio s’exclamava: però aquest què vol?, si només venim a jugar a pilota i passar la vesprada! El meu sogre em deia que tenia unes fanecades de taronja ben bona, ell, que no s’havia gastat mai un duro, que no esp pagava ni l’aigua, perquè era molt estalviador… Era ben elegant, és veritat, i després d’una gran partida diries que anava amb el cabell pentinat, blanc com la calç… Però jo era molt jove i potser que m’ho invente.

Per cert, els demane als xiquets per resituar l’aprenentatge, per acabar aquesta sessió sobre història, futbol, geografia i identitat: què sabem de corea? Com és que n’hi ha dues corees?, és possible, això? Podria haver-hi, per exemple, dos País Valencià i no acabar bojos? Com faria cadascú la paella? Una de garrafó i l’altra de garrofí? O aleshores espanya encara ens robaria el doble? I si en realitat els que ens passa?

I l’última pregunta per a l’examen, abans no ens desviem de la filosofia d’aprendre: si a la tv el futbol era en blanc i negre, com era en directe, per als espectadors que eren a Liverpool aquell any?