Fundación ‘la Caixa’ contra la llengua d’escola valenciana
Ahir ens trobàvem a Silla els cors de sis escoles que parlem en valencià, que aprenem en valencià, que també cantem en valencià. Un dia de festa, que anuncia que aviat arribaran les trobades i l’escola valenciana eixirà al carrer per fer-se conèixer, per convidar-ne a la participació. Però avui, segurament, poca gent haurà sabut que els cors cantaven en valencià, perquè érem a una nau freda i fosca, a les enfores del poble, i ens cantàvem a nosaltres mateixa, als qui ja sabem cantar en valencià i ho passem bé fent-ho. Volem cantar per als altres, per als que encara no ens coneixen, o per als qui no els importa com cantem. Els volem ensenyar com sonen les paraules de la llengua, en la veu dels xiquets i en l’entusiasme dels mestres. Perquè creguem en l’escola en valencià, i volem que cada vegada siga més gran, perquè l’any vinent puguem cantar a la plaça del poble on tothom ens escolte, gaudesca i cante amb nosaltres.
© creu planells, mestra
Avui venim d’un concert de l’auditori de Torrent. El concert el patrocinava ‘Obra Social, Fundación ‘la Caixa’. Al díptic explicita l’Auditori, Barcelona. I el títol és ‘El metal y sus colores’. Les mestres han vingut encantades pel treball i ofeses per l’ús de la llengua contra l’escola, que ara també promociona la Caixa, parlem?!
Senyors directius de l’Obra social, de quina cosa volen que parlem? De la llengua, d’aquesta campanya orquestrada contra Escola Valenciana?, justament ara que han començat les Trobades?
-Popurri de canciones tradicionales, mare, a Torrent de l’Horta. A uns dies de la Trobada de l’Horta Sud, on som una majoria de gent treballant per una escola valenciana, per coratge. I aquests mamons de l’Obra Social-Fundación, encara amb l’esquella monolingüe. Xe, que els albarden. Que no tenim cançoner popular, els valencians? Que no tenim tradició popular, ni país al nord, per haver de venir amb les cançons castellanes d’aquella escola franquista de totstemps, que ells ens volen imposar… Era curiós, de veure que els nostsres no en seguien gaire cap, de cançó d’aquell llibret seu. Encara no sé com no ens hem alçat i hem pegat a córrer. Damunt, ells, ens poden multar la cultura, amb l’objectiu que, a nosaltres, els cançoners ens costen el doble, perquè ens els hem de pagar de la butxaca… Perquè vinguen de Barcelona a alçar-mos el rabo!
Post: de penitència, senyors directius, Fainé i la companyia, podien contribuir a pagar la multassa contra la cultura i la llengua. De pas…, que no serà per uns milers d’euros, que els empobrirem.
Un conciudatà teu, Vicent Partal, va dir fa temps, en un article alguna cosa pareguda a no sé que esperem de La Caixa. A Girona els coneixen com la caixa de pretensions.