Fumem o eixim a veure la lluna?
Reunió de l’Ideco del Camp de Túria per programar el calendari de l’any: les jornades de la Federació, l’assemblea de l’institut, la publicació del nou número de Mirades, la presentació dels llibres editats… Hom també ajusta altres dades, sobre l’Ateneu de Bétera, més presentacions de llibres, programa de l’estiu, o més converses per programar l’exposició itinerant de Llorenç Giménez.
Hom programa una eixida a Perpinyà, a veure el Canigó l’últim cap de setmana de febrer i i una altra eixida al teatre, a veure l’actor Pep Ricart al teatre Principal de València. Sopem d’entrepans, tenim guàrdia, i bevem vi blanc, la majoria de convidats. Ningú no ha portat taronges, així que la fruita damunt la taula no sabem si serà gaire valenciana. Però tenim galetes de Titaigües, i un assortiment de licors valencians: mistela de Bétera, herbero de la Mariola, licor d’arròs, cassalla paradís, vermut de la terreta, i encara més botelles que ara no diré…
Comencem a programar l’estiu, a vuit mesos vista, i això ja és senyal de cansament, o de desfici, hem començat el mes de febrer dalt dels vint graus positius, el desfici ha de ser això, aquesta calentura ambiental, els defectes de la sostenibilitat, els efectes, la suma de tot plegat no ens portarà a l’altar d’Euler, ni davant Epicur, però hi ha dies amb les seues corresponents nits que comporten no tenir mesura. Ni equilibri.
Per cert, els jutges i els fiscals espanyols, on passen les nits de desfici, si no és congriant el feixisme que vindrà?