Ulisses20

Dissabte vam ser a Agullent en el concert de la banda FolcSona, el projecte d’escola de músics més jove i més trempat ara mateix d’arreu del país, fins a Perpìnyà. Malgrat que sonen com si tocaren junts de tota la vida, tenen quatre anys de vida i una desena de concerts. Cada any, el projecte es lliga a un tema i a uns protagonistes. Enguany, el concert i les colònies de preparació anaven lligades a la cançó popular, tradicional, i van tenir dues visites de pes: Paco Muñoz i Apa, una de les veus d’estil més personals del país. De fet, la suite de dissabte, a l’empara de la font Jordana, a Agullent, va sorprendre en molts sentits, i va entusiasmar el públic, de resposta càlida i emotiva, i els propis mestres. La suite, construïda a partir d’unes quantes cançons populars, amb arranjaments propis i versions tan particulars com exquisides, té el rigor i la qualitat per ser exportada arreu del país, al nord, als festivals Folc, al Tradicionàrius si cal, al Cant al Ras (ací en Frechina s’haurà d’espavilar per encabir-los) i encara a trobades i aplecs de músics rock, pop, folc o de qualsevol tarannà. Aquesta colla-banda-orquestra són bons, i encara saben adobar una segona part amb maduresa i desinvoltura per fer ballar tothom. Però n’hi ha més a dins aquest projecte: d’una banda, com ballen i canten els adolescents (ep, no és facil que això passe en aquest país, i menys encara entre els adolescents mateix), i d’una altra, com pot passar de desapercebuda aquesta història, en els mitjans, als mitjans, fins i tot en el propi món musical, encara tan despert i joiós, malgrat els malgrats. Si res no destorba aquest propòsit, FolcSona, això de dissabte a Agullent és ja una aposta ferma, que val per cent partits o cent bous, o cent articles ximples i idiotes en diaris i mitjans, convencionals o digitals. Comvideu-los a venir de festa, als pobles, si voleu passar-la grossa i bona, que fins i tot les butxaques i les calaixos municipals ho agrairan. I l’esperit, i la vostra ànima en pena, collons.