L’església valenciana protesta per l’educació de l’escola. Particularment li fa mal que l’escola puga ensenyar educació, i si això vol dir també educació sexual, no és que li sap greu, és que no ho pot aguantar. També té un pesar que rebenta, el bisbe. Telefona en Camps, l’asilvestrat Camps: -Paco, d’ací no passem. He encomanat a l’Opus que prepare un programa d’educació escolar en sexualitat, la nostra, la que convés als xiquets i als joves.
Fotre, no sé si el programa dirà res de pederastia eclesial, o d’abús, o de manca de respecte i d’assumpció de responsabilitats de l’església mateix.
O potser és que voldrà tenir els xiquets ignorants, perquè ells, els bisbots i la resta de papus, continuen abusant-ne a pleret.
-Xe, plantem vinya!
Per començar els IES hem hagut d’adaptar els horaris per que els alumnes que agafen religió a BTX no tinguen les classes a última hora i així els altres es puguen anar a casa (ja que no hi ha assignatura alternativa, com passa a l”ESO, ni la conselleria dòna professor per atendre aquests alumnes).
Resultat: un forat al mig de l’horari per la majoria d’alumnes i un hora més tard a dinar (aixó és conciliació famíliar?). El bisbat deia que es preocupava pels alumnes que no feien religió ja que anaven fora del centre en horari escolar (quin cinisme!). Però com tu dius, Cisco Camps i el seu conseller d’educació s’abaixen els pantalons (és una metàfora) quan truquen des de’l bisbat.