Foc al clero i plantar vinya (2)
Josep Maria Jordan Galduf, prohom del Camp de Túria, escrivia en un article que la jerarquia de l?església catòlica s?ha situat en les zones més fosques de la història. Podríem pensar que parlem del XVIII o del XIX, fins i tot del segle XX enmig d?una de les dictadures més cruentes de la història d?Europa, i més consentida i perdonada per l?esquerra d?aleshores i d?ara. Cap ni una de les atrocitats comeses per aquells protagonistes, els fills dels quals són en molts càrrecs públics, o viuen de guanys, prebendes i herències tacades de sang i de fetge d?aleshores no ha estat saldada davant la justícia, menys encara quan la justícia ells l’adoben a la seua mesura. Però deixem-ho rodar, i avant que venim per esclarir com ara mateix, la mateixa jerarquia protagonista, amb l?arquebisbat valencià al davant, vol festa grossa i campanar nou, perquè no solament no s?aconforma d?haver romàs en aquell cantó fosc de la història, que prefereix de repetir la mateixa història d?horror i tristesa: l?arquebisbe Garcia Gascó aprofita ara una finestra d?opinió del diari Las Povíncias per arremetre contra l?esquerra i el nacionalisme, alhora que reclama la construcció d?un santuari feixista en honor dels caiguts a favor d?assasins franquistes: una ermiteta d?uns quants milions d?euros a càrrec dels valencians per commemorar i recordar frares, frarots, fartaolles i mongetes del julibert? Que n?havia d?haver d?innocents en aquell grapat de dos-cents i escaig?, evidentment. Però no gaires, no us penseu. Com n?hi havia milers d?innocents en els afussellaments massius que ordenava cada dia el general colpista, i l?església beneïa i aplaudia. Fins i tot, en alguns dels testimonis d?aquella època, els representants màxims de l?església animaven directament el gatell, de paraula i de fet, contra innocents del poble, mestres, llauradors o obrers de vila, tant se valia. Però d?aquests, ni la memòria, fotre, l?arquebisbe no vol sentir-ne a parlar. Vet ací el sangonera d?arquebisbe que lluu l?església valenciana, falangista com a poc, antivalencià confés, i amant d?una de les pitjors èpoques de la història de les darreres dècades. I ací no s?acaba la gana del Gascó, que encara queda sangria al barral, i el vi de missa no és suficientment dolç.
He trobat els teus articles tan bons com un glop d’aire fresc. T’escric per felicitar-te. El punyetero vici de la correcció política li impedeix a la pobra gent dir les coses pel seu nom, que és el que fas tu.
Jo sóc de Lleida, i tot i les diferències, aquí el clero també té columnetes als diaris, on es permet dir allò que li dóna la gana. Però no pas per ànsia de llibertat, sinó pel de sempre. Per mantenir el xiringuito, per mantenir els privilegis. El vell bisbe tan aviat copia i enganxa les puerilitats del Full Parroquial com insulta la democràcia, amb aquella alegria del qui se sap emparat per poders supraterrenals. Les religions són un problema. La solució ja la van trobar fa cosa de cent anys els nostres anarquistes, però la història ha fet un salt enrera i som al mateix punt de partida, altre cop. Som un país ben desgraciat, que sempre ha de tornar a començar.
D’acord. Estic molt d‘acord amb tú.
I ara un somriure 🙂
El rock de la paella
http://www.youtube.com/watch?v=SjxW6H5zj84
Ben cordialment,
Malcarat(A)gmail.com
Q’en diu el PSSSSSO-E a tota aquesta merda .