Ulisses20

En un apunt d’un bloc veí, en aquesta mateixa casa, Miquel López Crespí copia un apunt de Blanca Serra a Llibertat.cat, on proposa cinc maneres de fer ingovernable espanya. Ella és membre de la CUP Barcelona, i espanya és un dels estats més proper que els valencians patim intensament. És l’estat que ens ha convertit en cul de sac, en els lletjos de la seua pel·lícula, els que menys drets tenim, menys finançament i més burles polítiques contra nostre i contra el camp, per exemple. Així que la proposta, fins que la República valenciana no siga efectiva, podria ajudar-nos a fer visible el calvari que aquell estat ens fa passar.

Entre més coses que apunta Blanca Serra, per justificar les accions, diu: «A part de deixar clar que ser un català de la Catalunya Nord –del Rosselló, el Vallespir, un tros de la Cerdanya, el Conflent o el Capcir – demostra que es pot ser nacionalment català sense ser administrativament espanyol, ni haver de saber parlar espanyol per obligació constitucional; al seu torn ser una persona de la Noguera, el Camp de Túria, el Maestrat, el Bages, el Baix Vinalopó o Menorca demostra que es pot ser de nació i parla catalana sense ser administrativament francès ni haver de saber parlar francès per obligació constitucional.»

La primera proposta, doncs, és posar en qüestió l’imaginari espanyol que molts valencians tenen al cap: geografia, història, literatura, esport… Si les dones comencen a fer visible el que han patit, i per què durant tants anys han sigut invisibles, els valencians també ens haurem d’espavilar, i els jorns electorals que viurem en dos mesos hauríem de fer-los servir per viure’ls en clau valenciana, si no és que volem continuar al furgó del rebuig i acotant el cap cada vegada que els espanyols ens fan callar: cal posar en dubte les fronteres artificials que ens governen per domini militar, que només és violència i ocupació, i començar a reivindicar els valors que en el segle XXI són de major intel·ligència: els valencians hauríem de colgar en un clot la meseta i allò que significa, i fruir dels valors més  civilitzats i propers al pensament i la raó valencianes.

Sobretot aquests dies que el retorn de formes feixistes s’ensenyoreix amb la legalitat que la mateixa justícia espanyola els permet de lluir: com si el franquisme fos legal encara i ens governés les idees. Caldrà aprofitar aquests jorns electorals per fer campanya exclusivament en clau catalana i valenciana, amb un complet menyspreu pels missatges espanyols que només si volen continuar aprofitant-se d’allò nostre: els recursos, les idees, la cultura, el tarannà, per imposar-nos models agressius, que no simbolitzen sinó domini, desfeta, violència, típics dels models invasius del dret de cuixa. Hauríem de començar a dir que ens la bufa si fa calor o fred a Madrit, que ens la bufa si allà maten bous o lliguen gossos amb llonganissa, o si les seues seleccions esportives perden o guanyen, o si el borbó caga o pixa. Els valencians, per exemple, ja tenim els nostres esports, les nostres festes, una cultura de major calat que no cal siga supeditada a aquella mentalitat espanyola que es pensa superior o beneïda de déu. I encara el borbó no és sinó l’hereu d’una conquesta contra els valencians mateix que encara paguem.