Ulisses20

‘Un cérvol que fugia d’uns caçadors va arribar en una cova on hi havia un lleó, i s’hi va ficar per amagar-se. Però el lleó el va capturar i, quan era apunt de morir, va exclamar: “Pobre de mi, per fugir dels homes, m’he lliurat jo mateix a una fera”.

LXXVI “El cérvol i el lleó de dins la cova”: Isop, faules, volumI, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1984

Perquè els catalans no siguen independents, espana van destapant el pot de les essències, o el pot de pandora, que no sé quina cosa és pitjor o fóra pitjor. Si per convèncer els catalans que no facen el que volen fer —amb permís o sense que ho faran perquè hi ha el dret democràtic i la voluntat dels pobles per damunt romanços—, espana ha de demostrar com és d’animal, o com pot arribar a ser-ho, d’animal i de bèstia. Els qui ens quedarem durant uns anys encara en aquest atzucat territorial, estat-post o estat-l’últim que rente els plats, estem més espantats que ningú, en mans de qui som, mare!

Així que de segur que accelerarem la cosa si molt ens convé, perquè el producte o regal o fruit d’aquella essència no és per arrencar a córrer, només, és per agafar un coet a la lluna i allà on caiguem benvinguts: sempre serà millor el remei, la sorpresa, el canvi, que això que ens depara l’amenaça, l’insult, la repressió, la militarrada, la manca d’estudi i de coneixement, segons paraules de menistres, presidents, opinadors, frares o monicacos. Que no hi ha qui els aguante!

A vore, com poden arribar a menystenir la intel·ligència d’aital manera? Com han arribat a aquest nivell de torpesa? No saben que són ells que han accelerat el procés?, és aquest equipàs de llums i llumeneres que ens ha governat aquesta muntanya d’anys i aquest el resultat que ells mateixa cullen… La realitat de l’opereta supera la ficció, qualsevol ficció o faula, encara que triàreu la més ridícula dels últims 2.000 anys, d’Epicur ençà.

Per cert, si tornem a la faula d’Isop: ja sabeu realment qui és el caçador, qui fa de cèrvol i qui de lleó?

[a estudiar a la via!]