N’hi ha paral·lelisme entre l’atac del PP valencià a Acció Cultural, amb les multes que pretenen ofegar-la i ofegar unes de les poques institucions cuturals de país, i l’atac del PSC, per mediació de l’impresentable Hereu, contra la llibertat d’expressió que representa el diari Vilaweb.
Vilaweb és ara mateix, al país, de nord a sud, el diari digital de referència pel que ha sabut construir aquests quinze anys, amb independència, amb modernitat, amb visió de país i universal, mantenint-nos informats i mantenint-se contra les pressions i les maneres globals de polítics, mitjans i altres cavernes.
Allò que pretén Hereu, contra l’únic diari que abasta el país de nord a sud, supose que no ho volen tots els socialistes catalans. Com n’hi havia que preferien la intel·ligència de Tura, i la professionalitat abans del sainet, malgrat que l’aparell del partit, l’estructura interna i familiar de la política de capelleta i ermita, va decidir de continuar el carnaval.
No és cap broma, allò que passa al país, per culpa de desgraciats de mena, que es pensen faraons, emperadors o alcaldes a qualsevol preu. València és un paradigma indigne, d’una insospitada deixadesa moral, que fa anys que dura. Contra l’escola, contra la universitat, contra la llengua, contra TV3, contra Fuster o Guarner o Valor, per posar alguns noms.
Però ves que al nord, que ens pensàvem, segons que cantava Ovidi, hi havia gent més rica, culta i noble, també n’hi ha que ens imiten, als valencians, pel cantó més dissortat i pocapena. L’amenaça sobre els ciutadans, quan un té el poder, és senzilla de fer. Que sempre n’hi haurà criats que t’aguanten els pets, i els acudits, i les males arts, mentre tingues el poder, malgrat que la política hauria de ser una altra cosa. De major dignitat. Més noble i més rica, sens dubte.
Quan els alcaldes no són carn ni peix, han de pegar per insultar la intel·ligència.