Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 6 de juny de 2009

Europa, quina Europa?

[La del mentider Zp? La del Petit Príncep? La del Pederasta Silvio? La dels corruptes del Reialme Unit? La dels paradissos fiscals de Suïssa…?]

Amb Espanya no anem bé. Ni amb França. Ni amb Itàlia… Són estats, que no afavoreixen, cap d’ells, la diversitat dels pobles, de llengües, la llibertat en majúscules. No descobrim res de nou, que fa molts centenars d’anys que ens trauen el vi i la sang, els estats, se’n burlen i, encara, ens la fan pagar més cara. Però Europa, ai, que havia d’ésser l’esperança, de fet ho era fa alguns anys que ens miràvem Europa amb els ulls vidriosos, tampoc ara no ens traurà l’aigua clara; aquesta vegada almenys, no xuclarem de l’olla grossa; en tot cas, alguna tassa de brou, si en sobra, i a continuar treballant i plorant cada dia, quatre anys i lo manco més.
Perquè aqueix és el panorama final, si volem votar-los demà, si no és que volem botar-los fora, aitals politicastres que ens han anat esbudellant discursos vestits de tòpics, mentides i avorrides prèdiques. Fa més de quinze dies que ho aguantem.
El cartell comença per un Tisoreta de barba retallada que es mostra gojós que el seu pare i el seu avi renegaren de la llengua pròpia, que prohibiren de parlar-la a casa, la llengua. Això és pura xenofòbia, cultural, si voleu, neteja lingüística, Orella Major, això és del que se sentiu tan satisfet, vosté i els seus?, i és el que pretenen els seus, amb les llengües que no són l’espanyola, i encara volen vostés que nosaltres l’ensenyem a l’escola, amb goig, la seua llengua?, amb quina part del goig, déu-meu, podem ensenyar aital barbaritat. Pretendre venir a donar-nos lliçó, homes satisfets d’eliminar la singularitat, la diversitat, la riquesa, el respecte entre iguals… la xenofìbia, senyor, està penada per llei, però ja se sap que espanya, i l’Europa que vostés volen, ja adoben lleis i normes al criteri que més els convé.

El PSOE que també és el PSC mostra tot de personatges estigma contra els qual vol alliçonar-nos amb por, per la por que tornen, sinistres, i ens els mostren amb el clatell per davant. Home, aquests del PSC són els que pacten amb el PP, i amb el PSOE per fer fora altres personatges i altres partits, i també són qui després eliminen llengües de l’escola, que no són l’espanyola, i sempre fan parts i mans amb el PP, quan els interessa. Tot aquest budell de representants són partidaris del seu únic estat, d’una Europa constrenyida, encorsetada, enfaixada contra la diversitat dels pobles, PS què?

Potser que l’Oriol i el Ramon, Tremosa i Junqueres, plegats feren una alternativa que seria un crac a Europa i a favor nostre, però justament van separats, enfrontats, amb missatges i idees que els seus partits no acaben de creure’s, així que possiblement que pelen poc, tots dos, separats o junts. I ves que plegats m’hagueren fet molt de pes, com m’ho fan alguns articles i algunes reflexions que ens ofereixen al marge d’allò que representen políticament.

Europa? L’Europa que es dibuixarà diumenge, a partir de dilluns, no ens afavorirà gaire, i malgrat que ens han volgut vendre que la culpa la tenim nosaltres mateix, això no és del tot cert, realment, no em crec gens ni miqueta, que siga culpa nostra, això que ara ens acusen que som nosaltres, els ciutadans, els responsables de l’Europa que anirà construint-se, a partir de dilluns… Amb el faldiller de menors Berlusconi?, amb el Petit Príncep Sarko?, amb l’angleset i els escàndols econòmics interns…? Amb el franco-mentider ZP ? Són tots aquest que ens han de liderar la nova Europa?, el nou horitzó per a un continent massa envellit, malaltís, de dubtosa recuperació, de mal encaix i de pitjor traça. Sobretot, perquè tots aquests que ens governen tants anys, sempre els mateixos, amb petits canvis, ja se ne’ncarreguen que els motlles, les formes, els fonaments mateix, no varien gaire, gens ni miqueta en realitat.
Així que demà que es voten ells, perquè l’abstenció també és un vot significatiu, que si l’afer fos verament democràtic, el tant per cent d’abstenció bé que devia representar la seua part de no diputats, de no càrregs, de zero despesa, de parlament buit, i l’assumpció d’un perfil europeu fracassat tants anys com vulgueu pensar.

Compte, no és Europa que fracassa, és el model europeu d’aquest pocavergonyes de polítics que ens representen, que ho fa estrepitosament.



  1. Per què un dels països amb la tradició democràtica més consolidada com ho és la dels Estats Units com un macro Estat d’Estats amb força diversitat i interesos multinacionals, l’alta abstenció és la seva normalitat estadística.

    A l’Unió Europea sembla que pot ser passe el mateix amb la seva organització com electoral com a macro Estat, però almenys no amb la de cada Estat en particular.

    De tota mena el país que crearia l’Oriol Junqueras no distaria molt d’una mala còpia d’Estat Català al estil centraliste i jacobià de la revolució on regna ara amb orgull el seu petit Princep Sarko.

  2. El que comta no és que en Jonqueres i en Tremosa s’hagin presentat plegats o no. Queda per veure si presentant-se junts el resultat global hauria estat millor. El que sí que compta és que davant els problemes trascendentsls per a Catalunya com a país, empenyin en el mateix sentit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent