Publicat el 25 de desembre de 2011
Eugènia Aloi exposa a l’Ateneu
«Els secrets dels animals, de les plantes, de les cases», una exposició d’Eugènia Aloi a l’Ateneu de Bétera durant les festes de Nadal, i dins el programa de la fira de llibres i de música.
Dibuixos, sobretot dibuixos petits, a llapis, sobre papers de quadern, de múltiples quaderns trobats a l’andana, que en teoria havien de registrar compravenda a l’últramarinos dels pares, ara reconvertit en spar, un hiper petit, familiar i a mà: també hi hivia quaderns d’una aital societat de caçadors, però parlem de pintura, o de dibuixos, de secrets profunds, amb Eugènia Aloi: una tria de les coses que em passen, però no sóc jo, si m’assemble és una casualitat, que no sóc jo mateix, malgrat que em puga fer servir de model, de patró, però no hi sóc, sinó en aquella llunyania. Sí, els referents són recognoscibles, el sofriment, l’ambigüitat, una part inconformista de la indefinició particular en la vida, l’inconformisme: tot això en aquests petits dibuixos? tot això, per començar. Els secrets orgànics de les cases, malgrat que no en gaudim gaire. Ves, les coses són el que semblen, i caldria gaudir també de les superfícies, perquè no estem preparats per gaudir suficientment de les superfícies.
-Vull dibuixar i construir, i comence ara a trobar com, després d’anys de dibuixar i pintar. Ací trobeu la profunditat de les coses que la gent de normal no veu, afig Xelo Martínez, amiga. Llibertat, demana Eugènia, llavors. Però no acaba de decidir si ho ha de dir gaire fort. No és res de personal.
-Bé, jo t’hi veig. Molta gent t’hi veu, als quadres. Despullada, nua, indefensa, fins i tot amenaçada.
– L’art és poesia, i la felicitat és un adelerament ximple. Allò que no costa que és feliç, delicat i tendre, si vols. No negue les emocions, transmetre una lectura positiva amb l’art. Però no m’hi pinte.
Chirico, Kahlo, Kiefer, Rego, alguns referents per obligar-nos a respirar, entre dibuixos que ens fan patir, que no són una concessió, ni ens regalen la mirada.
Vet ací les coses que em passen.
– Què fa aquest llop tan present, amenaçador?
– L’home ha avançat ben poc, realment.
Dibuixos, sobretot dibuixos petits, a llapis, sobre papers de quadern, de múltiples quaderns trobats a l’andana, que en teoria havien de registrar compravenda a l’últramarinos dels pares, ara reconvertit en spar, un hiper petit, familiar i a mà: també hi hivia quaderns d’una aital societat de caçadors, però parlem de pintura, o de dibuixos, de secrets profunds, amb Eugènia Aloi: una tria de les coses que em passen, però no sóc jo, si m’assemble és una casualitat, que no sóc jo mateix, malgrat que em puga fer servir de model, de patró, però no hi sóc, sinó en aquella llunyania. Sí, els referents són recognoscibles, el sofriment, l’ambigüitat, una part inconformista de la indefinició particular en la vida, l’inconformisme: tot això en aquests petits dibuixos? tot això, per començar. Els secrets orgànics de les cases, malgrat que no en gaudim gaire. Ves, les coses són el que semblen, i caldria gaudir també de les superfícies, perquè no estem preparats per gaudir suficientment de les superfícies.
-Vull dibuixar i construir, i comence ara a trobar com, després d’anys de dibuixar i pintar. Ací trobeu la profunditat de les coses que la gent de normal no veu, afig Xelo Martínez, amiga. Llibertat, demana Eugènia, llavors. Però no acaba de decidir si ho ha de dir gaire fort. No és res de personal.
-Bé, jo t’hi veig. Molta gent t’hi veu, als quadres. Despullada, nua, indefensa, fins i tot amenaçada.
– L’art és poesia, i la felicitat és un adelerament ximple. Allò que no costa que és feliç, delicat i tendre, si vols. No negue les emocions, transmetre una lectura positiva amb l’art. Però no m’hi pinte.
Chirico, Kahlo, Kiefer, Rego, alguns referents per obligar-nos a respirar, entre dibuixos que ens fan patir, que no són una concessió, ni ens regalen la mirada.
Vet ací les coses que em passen.
– Què fa aquest llop tan present, amenaçador?
– L’home ha avançat ben poc, realment.
Eugènia Aloi serà a l’Ateneu de Bétera fins el trenta de gener de 2012.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de ateneu_bétera per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent