ETé Camps
L’home ha tancat la barraca i ha convocat les eleccions. Mon pare m’ho explicava fa temps que, de jove, van tallar-li el cap a l’ànec i encara va córrer tres cases amunt el carrer, que es va ficar en ca la tia Conxeta, després de passar tres corrals sense cap, més mort que viu. Jo no sabia si creure-me’l, però ell ho ha explicat diverses vegades, i jo no podia acabar d’imaginar-me aquell fantasma d’animal, pobre, sense cap, carrer amunt.
Si fa no fa, Camps, Francesc Camps, que amb el cap tallat, metafòricament, cueja amunt i avall amb el furgó pregonant que encara vivim a la millor terra del món, tret d’un quants detalls sense gaire importància: la major desocupació, el major deute públic, la ruïna econòmica, la major de les corrupcions europees, un festival de famílies untades i corruptes, però continuem, segons l’honorable carabassa, vivint a l’olimp i en la fantàstica terreta somiada.
No és la vergonya, o el pudor, o la falta de mesura i d’unes maneres mínimes. Aquests malparits de la política del pp han vingut de Mart, o els ha partit la mare d’ET, perquè d’una altra manera no s’entén el destarifo.
-Passant-los pel passapuré no arribem a una engruna de seny.
Això de l’ànec sense cap, corrent com a boig, és de veres. No ho dic basant-me en els coneixements que jo puga tenir de biologia, sinò en la meua èxperiència. Això ho he vist jo. I sí, l’ànec corria i li anaven les cames, i les ales… però el cap no li anava. Com li passa a aquesta gentola, que el cap no els va. Era, diguem-ho així, un “zombie”. Com aquesta gentola, éssers surgits d’un passat que segur era pretèrit imperfecte.
El que ens preguntem ara és: com hem arribat a tenir tants seguidors del ritual zombie (és el vudú?), zombies ells mateixos, a València?