No en té prou amb reprimir, és que ho necessita fer, per continuar delinquint. És això espanya, delinqüència organitzada: un clavegueram de principi a fi, sense el qual espanya no s’explica i no té raó de ser. Des de la llibertat, fins i tot des de la democràcia, espanya se’n va en orris, es desfà com un paperet, és un fum, pobra. Com no se sap explicar d’una altra manera, ni sap fer una altra cosa, ni en vol aprendre, per això torna al seu arrel, als fonaments: repressió, violència, amenaça, bé des dels grupuscles violents d’extrema dreta, bé des dels cossos policials: gc, policia i seguretats i altres mandangues, bé des de l’església o els militars, bé des dels mitjans o bé des dels tribunals, tot allò que put a espanya no se n’escapa dels principis en els quals se sosté: violència, amenaça, por, multes… Tot plegat alimenta una corrupció imparable i pocavergonya. Tant se val govern com monarquia, aquell drap va poder tapar-se durant anys, dissimular-se una mica. Però ara necessiten un exèrcit complet de predicadors, alimentats amb milers de milions d’euros, per negar al món allò que les xarxes mostren cada dia: que espanya és un estat que no pot amagar-se, ni amagar què és, què representa, què li queda…
Repressió, lladrocini i corrupció: tot de partits espanyols van començar anit una altra campanya en favor d’una trilogia impresentable, a l’exterior sobretot. Allà no tenen qui els compre l’ungüent: qui voldria comprar una merda, si no és en canvi que damunt et paguen res per emportar-te-la? (i ves que ho fan, untant amb fons reservats més delinqüència). Però a dins, a dins la seua geografia justeta i mental, els funciona de meravella, els justifica, amb més repressió, amb més mentides, amb atacs a la llibertat i festejant la dictadura.
Si els valencians no ens espavilem, els espanyols responsables de tanta brutor no ens deixaran ni aigua: ni per al reg ni per a beure, ves si poden arribar a ser malparits…