Espanya és immoral!
És espanya que és immoral.
Ho és l’economia, ho són les autonomies, ho és la policia, ho és l’església, ho són els jutges,i la seua justícia, ho són els polítics, la seua majoria, ho és la premsa, el 99% si fa no fa, ho són molts mitjans adobats, ho és l’esport, la borbonia, sobretot. Allà no se salva res, ni les rates no se salven. Són un estat immoral.
El degà d’economistes de catalunya és entrevistat a Vilaweb i ho deixa anar d’aqueixa manera: “madrit és immoral. la seua situació fiscal.” Quan li demanen pel cas del país valencià ho rebla d’aqueixa manera: «El País Valencià és un cas una mica curiós, perquè fa quaranta anys tenia un PIB i una renda per sobre de la mitjana espanyola i ara està per sota. El País Valencià ha estat penalitzat i perjudicat per un model de finançament que no ha tingut en compte la seva aportació. Han estat molt castigats.»
No caldrà dir-vos, lectors sabuts del canut i el lletsó, que és gràcies al pssoe i el pp, la nostra ruïna, el càstig perenne, per una conjuminació dels partits espanyols que ens han governat sempre.
Sí, els valencians hem sigut castigats contra la paret per anys i anys, amb tots els governs d’espanya. Sense excepció. Però els valencians no reaccionem: hi ha màquines polítiques i màquines mediàtiques preparades per tenir-nos quiets, muts contra la paret: per exemple el futbol, el festival de benidorm, ara una copa de tennis, o unes barques al port, uns quants esdeveniments del circ espanyol perquè no ens rebotem: ni ens queixem, ni alcem polseguera. Feu carnestoltes, sí, feu de per riure als xiquets a l’escola, a les famílies, els mestres. Parleu-vos del curriculum, de la vida sana i de reciclar els pots de fanta, els de la premsa parleu d’això i d’allò, sense destorbar qui us paga, o repartiu estàtues del cinema, o feu bunyols per falles, sí, organitzeu cavalcades, ninots, desfilades, i calleu, calleu fins que vinguen eleccions, i torneu-nos a somriure, va, mentrestant, nosaltres us arreglarem el carrer, posarem unes plantes, un parc d’arbres urbans, unes llums, repartirem llumins i llepolies, cassles d’arròs solidàries, ens solidaritzarem amb el kurdistan, amb palestina si ens cal i ens prem el nus, però no alceu polseguera, valencians, que enguany la lane ´s a vint-i-vuit centims, a trenta fins i tot, baixeu al xino, compreu-vos la disfressa i moveu sirolll, però del carro que fa baixada. Organitzeu el carnestoltes, feu xerinol·la, torneu tard a casa, però torneuabans de la matinada, i els metges, i els mestres, i els llauradors, i el camp i els centres de salut, i les rodalies, i els camins d’horta, i l’aigua potable, i la llum, i el gas a¡, de tot això no us en queixeu, ni de la manca de llibertats, ni del feixisme, no de ser espanyols, perquè nosaltres aj ens en cuidem, que no sabeu com de malament vivim a madrit, com de cara és al vida, què sabreu els provincians, com se’n preocupen per tots plegats, aquells fillsdeputa.
Però sobretot no us queixeu, valencians. Feu bondat, sigueu bons, i sobris, i austers, i mireu-vos la paret. sí. passeu-li un pinzell de calç si té cap taca, collons, no us queixeu.