(títol) Castella i una ombra
(situació) En unes hores la tensió d’espana contra catalunya ha pujat.
Personatge 1: —Sembla que som en els últims assalts, del primer combat.
Personatge 2: —Espana ha elevat el nivell de xafarranxo contra catalunya,
Personatge 3: —Però també contra el finançament català-valencià-balear (com el diccionari), contra la sanitat, l’escola, la intel·ligència… Però, sobretot, contra la democràcia.
Personatge 1: —Catalunya és l’excusa, de la manca d’arguments, de tanta pobresa d’esperit.
Personatge 2: —Xa, roba bruta.
Personatge 3: —L’ús de la violència judicial despulla una pell prima, magra. No sabem si n’hi ha democràcies tan baixes, gairebé nul·les.
Personatge 4: —La pell tolera manifestacions feixistes d’una impunitat pocavergonya.
Personatge 1: —Tolera el crim organitzat dins la política, la mentida, l’estupidesa, la ràbia…
Personatge 2: —La torpesa els serveix de filosofia.
(final)
Narrador 1: Resultat: a poc que aprenguem a llegir, l’horitzó ja apunta a reduir el territori espanol al seu origen, castella i poca cosa més.
Narrador 2: Voluntaris a apuntar-se potser que no li’n faltaran, però allò va reduint-se sense remei.
Fi. Apaguen el llum