Ulisses20

Llegim a Saó, revista que editen al País València uns quants esforçats de la lletra i el voluntarisme periodístic, que els petits inversors que s’hi van llançar a posar els estalvis en nous projectes emprenedors són a la grenya amb el govern de l’Estat. Sí, fa uns quants anys, el govern d’espana va lesgislar en favor de les energies renovables (era una exigència europea, que no era una idea pròpia), de tant com sobrecarregàvem l’ús sobre els combustibles fòssils. Davant la necessitat i la possibilitat de noves vies de negoci i d’empresa, més de 55.000 petits inversos s’hi van ficar de cap a demanar prèstecs per fer instal·lacions de plaques fotovoltaiques, per vé que la majoria eren inversions familiars, encar que n’hi havia de major potència i pes, el cost d’inici era molt elevat i el rendiment no es notaria sinó passats deu o dotze anys. Això semblava Europa de veritat i una aposta exigent però productiva fins i tot per als nous inversors. Les energies netes i renovables semblaven una eixida a l’excés del consum elèctric i a la nul·la exigència sostenible d’una tuna de polítics de pandererta.
En canvi, en pocs anys, quan encara l’hort solar no era sinó despesa, el mateix Estat que havia convidat a participar de la inversió de va començar a redactar lleis i decrets i noves normatives: la cosa era clara, els capos mafiosos que controlen les elèctriques d’aquest estat fa més de cent anys, deixaven de governar un tros del pastís, petit però eficaç, que ara seria molt i molt repartit. Prou de democratitzar l’energia, sembla que van dir, això ha sigut sempre a mans d’unes quantes famílies i, per descomptat, volem que hi continue d’aqueixa manera. 

No és debades que menistres, presidents de govern del psoe i el pp, directors generals i noms i prohoms de la màfia empresarial siguen als consells d’administració de les empreses que decideixen i ho decideixen gairebé tot, notables que no tenen ni idea què fan allà, en canvi d’emportar-se les butxaques plenes i el cor brut…,  fins i tot aquests homenics i empresaris dicten com han de ser les lleis perquè els convinguen cada dia més i amb major aficàcia.

El colp d’estat contra les energies renovables, i especialment contra les fotovoltaiques, ha sigut tan descarat que l’afer és a mans d’Europa, que no ens estranyaria que donés la raó als milers d’iinversors que van confiar en les lleis, en la política i amb espana. I el càstig el tornarem a pagar els de sempre, com quan van salvar els bancs, fa uns mesos (ho recordeu?). Amb espana no hem de confiar-se mai, però mai, sembla que ens vulguen tornar a dir, i encà se sorprenen que vulguem fugir. Perquè o ets del club selectiu de la corrupció i la màfia, o prompte caurà damunt tanta confiança la més gran de les torpeses.
Si la dictadura va significar allò que ja sabem, els trenta-cinc anys de mentides i falsedats de Transició i democràcia corroboren que aquest Estat no té remei ni en vol, si no és pagant-los el follar i el beure, pels segles dels segles. 
L’única solució és la indepència, a la qual ells mateix ens aboquen i empenyen. 

[apunt robat d’un article fantàstic dels amics Rosa Dasí i Vicent Verdevio aparegut a la revista SAÓ, Núm. 389, gener del 2014, intitulat ‘Joan Roís de Corella i lo Cartoixà, amb un monogràfic sobre ‘Les inversions fotovoltaiques i l’enganyifa de l’Estat]