Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Escriuen a peu de pàgina

El professor Whitehead (1861-1947) va assegurar que tota la història de la filosofia no era sinó un conjunt de notes a peu de pàgina de l’obra de Plató. Suponc perquè considerava Plató el filòsof més important, i malgrat que podia exagerar una miqueta, la resta dels grans noms, que n’hi ha a manta, pegaven voltes en aquells diàlegs del filòsof atenenc.

A espana fa temps que no fan sinó escriure notes a peu de pàgina, sobre allò que va passant a Catalunya. Van a remolc, pobres, tan descaradament que no se n’adonen, que han perdut el ritme, el tren, gairebé totes les estacions del trajecte que s’hi havien proposat fa segles, quan es pensaven conqueridors i amb drets sobre tothom. Pel que respecta a Catalunya, ja fa tres anys que s’esperen a vore que diu la gent, aquesta massa social i civil (acceptem que també n’hi ha una part de la societat dels partits), per actuar-hi. De fet, ningú no ens pensàvem un moviment tan altruïsta, entusiasta i empàtic. Ni els més positivistes. I aquesta grissor d’estat no pot sinó anar a remolc d’allò que van creant els artistes, gairebé 2 milions l’última vegada, que cada colp es mostren més creatius i il·lusionats, que empenyen més idees i més entusiasme col·lectiu. I cada colp més notes a peu de pàgina d’espana, que atresora, pobra, una sola idea, una de sola, i encara tan tristota: impugnació. Contra l’entusiasme, impugnació? Això vol dir, ni més ni menys, que ja has acceptat la derrota. Perquè tens el paper més negatiu d’aquesta experiència que viu una part del teu estat, per poc temps si més no, amb tanta joia. Li toca ballar amb la lletja, al govern d’espana, i repetir-se: impugnació. I per això, aquesta pobresa d’idees necessita moure consells d’estat, tribunals, mitjans afins, forces de seguretat, serveis secrets, militars, guàrdia civil, males arts, una sola idea, una de sola, a remolc d’allò que cada dia inventen en aquest tros del món avui tan entusiasta com encomanadís, Catalunya. Que encara té la barra de llevar-se cada dia amb un somriure i saludar l’ample món. Perquè se saben guardadors de les idees belles, clàssiques!, carregades d’intel·ligència: la llibertat de la gent i dels pobles. I contra això, ni totes les forces conservadores d’un o més estats no poden res. Res de res. Que cada dia ací fan història, passen pàgina, fan històries d’una esperança gran, per contra que els altres continuen escrivint als marges, sempre la mateixa ganyota.

‘La filosofia de Plató és en el punt central de la història del pensament’ argumenten no pocs especialistes. Com Catalunya ara mateix, que torna a fer història, a tenir pensament propi, a carregar-se de raons i d’idees. Ara mateix, esperem-ho, sense importar-li gaire les notes al marge.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent