Ulisses20

Segons que publica la revista Sembra, revista de la Federació escola valenciana, una capçalera dels mestres valencianistes dels moviments d’escola popular dels anys trenta i quaranta (Soler i Godes, Carles Salvador, Porcar i altres penyores de l’estil), més del 50% de les escoles de València no ofereixen ensenyament en valencià a València. Cap línia en valencià. Segons això, solament 130.000 alumnes reben actualment ensenyament en la llengua de les valencians. La resta ho fa, naturalment (!), en la llengua dels espanyols (és una manera de dir-ho). 

Un estudi elaborat per la Conselleria d’educació, poc sospitós de ser de tendència valencianista, determinava que els alumnes que fan ensenyament en valencià acaben l’escolaritat amb millor domini de les dues llengües, fins i tot del castellà, que no els que fan l’ensenyament exclusivament en castellà. Naturalment (!), l’estudi no ha tingut gaire difusió. Però no l’han pogut amagar.
Ara, com va dir Diego Gómez l’altra nit, i ves que va dir coses, gairebé 1.000 escoles d’aquest sud de país, no ofereix l’ensenyament en valencià. Malgrat que, si n’hi hagués oferta, enguany mateix, augmentaria la demanda de famílies que matricularien els fills en valencià. Passaríem de 130.000 a 225.000 xiquets escolaritzats en la llengua del país, que no és la llengua dels espanyols, naturalment (!). Gairebé doblaríem l’alumnat que fa ensenyament en valencià, d’una sola tacada. Som més vitalistes, però som més coses, i les famílies no són ximples. Però la Conselleria no vol. No li interessa tanta família guanyant voluntats i fent passes a favor de la llengua dels valencians.

Imaginen què passaria a Espanya, a Madrid mateix, si mil escoles es negaren a fer ensenyament en la llengua del seu país? Ho imaginen? S’imaginen els directors de, per exemple, El Mundo, La Razon, la Cope, La Ser, El País, Levante, ABC, La Vanguardia, Tele 5, Antena, TV1, Canal9, La Provincias… Els bisbes, els militars, les ministres, Rosa Díez, Boadella, i aquest…, el de la veu d’ultratumba que para per Europa, i tota la resta d’esforçats salvadors de la pàtria d’ells, imaginen què dirien, tots plegats, si mil escoles, mil solament, es negaren a fer ensenyament en la llengua del seu país…? Gaza fóra una bassa d’oli i de pau, i perdoneu-me la lliscada.

Sens dubte, escola valenciana és el moviment cívic més vitalista d’aquest país. Naturalment (!)