Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Érem més joves, però no gaire

Molts ens hem mantingut a dins l’organització de l’Institut, treballant-hi, ‘cercant maneres’ que explica Ferran Zurriaga en el seu breu sobre aquests vint anys d’història de l’Institut. Anit sopàvem junts a Benaguasil, de nou, Ferran, Pepa, Carles, Francesc, Pep Jordan, Toni, Pasqual, Pepa… la conversa va anar sobre economia, la crisi mundial d’occident (hi ha zones del món que són en crisi contínua, també per culpa d’occident). Però tenir un catedràtic d’economia com Pep, i un banquer experimentat i no aprofitar-ho era massa llaminer. En poques paraules, Pep ens feu una petita lliçó: cada vint anys, aproximadament, perdem la memòria del que ens ha passat, per això hem deixat anar tanta indecència des de llocs de responsabilitat. Ep, parlava sobre la crisi de l’economia, no sobre la crisi de la cultura. Vam acordar que en la presentació de divendres, a l’auditori de Benaguasil, no parlarem d’economia, sinó de l’Institut, del present i del futur d’aquests esforçats voluntaris de la comarca, que fa tant de temps inventaren l’Institut del Camp de Túria i encara continuen al davant. Aleshores, l’any 1988 érem més joves, sens dubte, però la il·lusió i les ganes d’ara mateix no ens fa tan vells, al contrari. Som gairebé els que érem, fa vint anys, però no passa res. Tota aqueixa traça també és cultura, i comarca. Potser que no sabem fer una altra cosa. Ep, a les onze ja érem tots a casa, ací és on n’hi ha l’únic vestigi de maduresa, si voleu dir-ho.



Respon a knockoff handbags Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent