Entre cooperatives d’Andalusia
Som d’itinerari per Andalusia, compartint unes jornades de treball amb mestres de diferents cooperatives. És el tercer viatge de descoberta, després d’Euskadi (fa quatre anys), Catalunya (dos) i ara Andalusia, el sud més occidental d’Europa. Molts quilòmetres, molta il·lusió, recursos d’una certa escassetat (us pensàveu que les majories del PSOE havien invertit en l’escola?), i coincidències arreu que ens trobem: moltes hores, entusiasme, i viure l’escola com si volguérem ser finlandesos. L’educació és l’únic recurs, contra tantes mancances, més enllà de corrupcions, de polítics, de violència domèstica, de crisi econòmica o moral, d’horitzons estrets entre més greuges que llegim als diaris digitals (els convencionals de paper comencen per avorrir-nos en excés, sobretot als valencians).
És difícil no compartir tant d’entusiasme, davant l’adversitat. Així que avui la llaor és pels equips de les escoles que ens han acollit, i encara per convidar-nos a participar de les seues reflexions i debats, amb Miguel, Chica, Teresa, Paco, Rosa, i un grapat de mestres que viuen l’escola amb la passió del primer dia.
Amb la mentalitat i el sistema polític corrupte espanyol que ens ofega, amb rèmores ideològiques com “l’Espanya, un destino en lo universal”, el franquisme, el neo-feixisme, el caciquisme, el catolicisme ranci, el “botellón” i la cultura del “pelotazo”, no és estrany ni casualitat que l’estat espanyol siga a la cua d’Europa en nivell i resultats educatius i acadèmics. Pitjor encara ho tenim els valencians, a la cua de l’estat, a la cua de la cua, on s’arrapapen les puces. Som líders (com li agrada a Sisco Camps açò) en BMW, Audis i Mercedes per metre quadrat a Europa, som líders en paletes i cambrers, però també som líders en fracàs escolar i en baix índex de lectura.
Encara ens queda molt per ser com els finesos (o finlandesos?)