Enric Valor a Bétera
Enric Valor és present a través d’una exposició a l’Ateneu de Bétera. Òscar Pérez, un dels comissaris, en fa una xerrada bonhomiosa, sobre el rondallaire, gramàtic, narrador, novel·lista, homenot Valor. Molts anys i trenta-sis rondalles no són suficients per descriure el deute dels valencians a l’escriptor. Vint-i-cinc persones a la conferència. Però centenars de xiquets i joves que han passat al llarg de la setmana a veure l’exposició. Fa uns mesos, fa un any o dos, aquesta eficàcia per la cultura fóra impossible i impensable, a Bétera. L’ateneu ho ha fet possible, de fa uns mesos: un programa extraordinari, com no podíem imaginar. L’exposició, la conferència, els joves, però és que ahir va ser Llorenç Giménez, que va inaugurar la biblioteca, i la setmana que ve serà Escola Valenciana que desembarcarà en pes a la plaça del Mercat. Impensable fa uns mesos, un miracle tanta activitat de tant de nivell. Educació, cultura, música, literatura, tallers, itineraris, danses, cuina, mitjans, periodisme, xarxes socials…, un programa que voldrien molts ajuntaments i institucions oficials, independent i amb independència, lliure. Per diverses circumstàncies que no explicaré, hi havia a l’ateneu avui persones que venien de lluny, a escoltar i veure com ens organitzem. Com ha sigut possible aquesta explosió d’activitat contra tanta crisi i rebaixa moral. Com.
Això mateix, pregunteu-ho: demaneu-nos com ha sigut possible.
Ho has de viure des de la normalitat. Em fa paor el teu comentari…
Tal vegada jo sóc un d’aquells que venien de fora a escoltar. Done per més que amortit el viatge fins a Bètera. De primer per que vaig retrobar-me amb aquell espai (jo reconeixia “El café del mercat” que havia apanyat l’Aguilella fa més de 20 anys). De segon per les cares i les persones, acollidores, amigues. No serà l’última vegada que vaja, això segur. De tercera perquè vaig aprendre i em vaig divertir, assistint a aquesta investigació guiada sobre l’Enric Valor. Ara que estic treballant en un espectacle sobre la seua vida, la seua obra i el context en què tot plegat va desenvolupar-se, aquesta xerrada d’Òscar Pérez em semblava menjar de Déus. Només lamente la premura i haver hagut d’anar-me sense assistir a la tertúlia posterior i sense haver donat les gràcies a l’Òscar per la seua magnífica ponència i tot el treball que s’hi llig al darrere.
També aprofite per anunciar que preparem un apunt per a unbloceducat en el qual desenvoluparem més la idea del policentrisme cultural (en front del model de capitalitat, hui en dia predominant). I posaré d’exemple l’Ateneu i com a cas, la xerrada d’Òscar.
De debò: enhorabona i gràcies.