En recuperació, ara!
“El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang,
l’aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades;
els carrers plens de fang, les sabates amb fang,
la boira, el caseriu i l’esgarrany d’un arbre.
El fang, la pluja, el fang, unes coses humides.
He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,
i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts
(i l’he sentida caure brutalment al poal),
i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,
i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.
He plorat molt. He vist coses. He plorat molt”.
Vicent Andrés Estellés, LLIBRE D’EXILIS (1971)
Ho havia enviat Carmina Estellés al wassap de la plataforma. La poesia que no ens en falte mai.
Ahir, en la crònica vaig deixar-me uns quants noms, però m’ho perdonaran de segur, Víctor i Raül per exemple, o tants mestres que treballen als altres pobles. Avui no he baixat a l’escola. No podia, de cap manera. El malestar i, sobretot, que no tenia cap múscul sa, que no estigués adolorit. Ja som uns quants mestres amb diarrea, un dels efectes que ens havien avisat que passaria. He seguit el treball a través de wassap. Avui han baixat uns cuiners de Terrassa, i molts han menjat el primer plat calent en molts dies. Una paella de fideus! Fotre, la festa que s’ha organitzat en dinar. Jo m’ho he perdut, però tampoc no n’hagués menjada, de paella de fideus, que diuen que era boníssima, i després l’han portada a repartir pel poble. No puc menjar res, encara, que puga tolerar. Si demà no puc venir, hi baixaré dissabte. Avui seguia a les notícies que n’hi ha gent que encara si havia pogut dutxar-se amb aigua calenta en un autobús. Que a casa no en tenen, d’aigua calenta. En passar els dies, eixiran més inconvenients, dificultats, més situacions encara desconegudes… Apareix un mapa a l’escola, el país ple de fang, premonitori.