Ulisses20

A la fira del llibre a Bétera, serà el tercer any que vindrà un convidat especial, gairebé de la casa, un expert i un erudit. Joan C. Martín, enòleg, escriptor com ara ell diu, crític i pensador de projectes. En un país com el nostre, que ha sigut terra de vins, una política nefasta, caòtica i mediocre ha fat tant de mal a la terra, al secà i al regadiu, que trigarem a recuperar allò perdut. Si és que mai pretenem aital objectiu. Joan Clotaldo, sí, ell troba que n’hi ha espai i temps per maniobrar almenys en projectes singulars, reduïts, que tornarien una certa brillantor i independència als homes de la terra, joves desocupats la majoria, propietaris que han enviat els fills lluny, cansats de perdre, de rebre, de tanta indignació. Fa ben poc que Joan va explicar que caldria fer amb el territori, pel que fa al vi, a la vinya, a les Corts valencianes, davant l’oposició. I semblava que la cosa rutllaria pel bon camí d’entendre què caldria fer amb el territori dels valencians, amb el canvi polític que tothom assegura vindrà a partir de la primavera. Però un parell de telefonades de dins la màfia vinícola que gestiona el pp, i no pocs gramàntols del psoe, sembla que han frenat de colp les propostes reivindicatives que proposa el seny d’homes com Martín, pel que fa al vi, i uns altres llauradors, pel que fa a la taronja. Per cert, ja sabeu per què els valencians tenim la clemenula penjada dels arbres? No?

Joan C. Martín ha fet una guia de vins de supermercat, de preus raonables i no gaire alts, i ha triomfat de valent. No sabem si pel contingut o per la llengua emprada. Vint anys escrivint en català i a penes si alenava i ara, ves, pega amb un llibre comercial i de lengua corporativo-colonial i la cosa es dispara. Aquesta nit l’escoltarem a l’Ateneu de Bétera, entre més temes parlarà de l’aportació dels enginyers de Catalunya a l’enologia valenciana, de vins valencians de lo alto, de caves, de territori, d’història, d’una política idiota pel que fa a la terra, i d’uns aprofitats, els de sempre, que continuen colpejant contra el cap dels llauradors mentre aquests ni veuen les subvencions, ni venen les produccions, i són de deutes i de mentides fins al mànec de l’aixà.

En acabar les xarraes, farem un tast de vins de l’Empordà, de Novelda, d’Utiel-Requena, que de patiment ja en passem prou i de sobra, i de vins n’hem sabut fer sempre, els valencians, malgrat els idiotes del govern.