Ulisses20

Beniparrell, Trobada d?escoles de l?Horta Sud. Milers de persones, de famílies senceres que recorrien els carrers d?un poble petit, engolit pel polígon industrial i restaurants gegantins, de comunió, noces i plats de multitud. Una vesprada-nit d?activitat, de tallers, de música, de bandes, xarangues, de tabals i dolçaines, amb un programa dens fins ben tard. Mestres i xiquets, pares i mares que fan de l?escola una realitat a esquenes de la pròpia administració. Una realitat entusiasta, d?escola oberta, compromesa de la llengua, però també dels problemes amb el medi, contra la desocupació i l?urbanime depredador, contra la despesa gratuïta de recursos, una escola que festeja cada any arreu del territori valencià, que sobreviu malgrat els entrebancs, les torpeses i les falques que el govern valencià li para.
Les Trobades són també un goig perquè aquell dia hi som molts mestres amb objectius comuns, t?hi trobes persones que fa un any que no has vist; amics que després de les salutacions i els somriures enceten la conversa, i encara després de les primeres formalitats apareix el tema recurrent, inevitable: què passarà diumenge vint-i-set, amb l?estocada de la fòrmula, el malparit de l?Eclestone i una Junta Central que aprova les males arts, com abans havia desestimat de projectar el documental Ja n?hi ha prou. Juguem contra molts factors, apunta algú. Quan són al poder, ací a València és molt difícil de traure?ls, malgrat que sabem que ho han fet malament, malgrat les formes [al remat, l?educació no els ha preparat millor], però el lladrocini, la usurpació, l?amiguisme, la inculpació en molts dels pobles que governen, doncs tot això plegat ?continua argumentant algú de seny? no és prou. Ha de passar un cataclisme, o encara més difícil, la participació ha de fregar el vuitanta-cinc per cent. Ho diu el mestre Josep Asensi, un home que ha fet escola i té molts anys d?ofici: mireu les notícies de migdia, el vint-i-set, que segons la participació sabrem si hem perdut abans d?acabar de dinar. Ells ja compten amb el milió dos-cents mil vots, d?eixida, que van plegats, i saben que van a votar-los malgrat els desenganys, les estafes i les comissions? Si l?esquerra és incapaç de fer un front perquè la gent vaja a votar, ho tenim perdut.
Les trobades, amb els tallers, els crits, els xiquets?, és la joia d?un aplec multitudinari per l?escola i la llengua, però també és això: la conversa en diferents rogles, que vol apamar la realitat en uns minuts, breus, d?encontre dels amics.
Jo tinc tota l?esperança que els farem fora, estic convençut, perquè encara ens quede dignitat als valencians, afegesc. Per això aposte per continuar treballant demà, amb la il·lusió que hi ha milers de famílies que ens donen suport i força per continuar. L?escola, i la llibertat, i l?horitzó d?un país encara per fer, comença cada dia. En tenim prou, i catorze dies per convèncer la gent quina és la feina, el vint-i-set.