Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Els valencians podrem tenir doble nacionalitat

Vuit dies per conèixer el resultat del que volen els catalans. En ser de nou diumenge la nit. Pobles i ciutats d’arreu de Catalunya ja són una festa que prepara amb il·lusió un diumenge històric. Passe que passe ho serà. Cada dia l’és, realment. I la gent té l’oportunitat real de dir com vol que siga el nou país, les coses grans i les altres, l’educació, la cultura, l’esport, el dia a dia, l’economia, l’atenció, la política, tot és debat i és damunt la taula, perquè aquest és un dels èxits d’aquesta empenta cap a la llibertat, que la gent participa i decideix. I això, amb tot aquell aparell d’un estat a la contra, no un estat qualsevol, no, el pitjor que ens podia tocar, el més mediocre, el que és capaç d’ordir amb mentides, amb falsedats i males arts, contra la pròpia legalitat que, ves si són absurds, ells reclamen cada dia. Doncs, ni això no pot amb l’entusiasme que viuen més enllà de la Sénia, els catalans, perquè tenen a tocar el gran somni, tres-cents anys després.

Els unionistes tenen el deliri de dir que això no és democràtic, que no li val tan d’entusiasme, ni aqueixa joia a les cares, els somriures, que la política ha de ser una cosa més seriota, més rígida i més inflexible. Però això és a aspana, sinyors, que està acostumada a ser governada per bruixots i monicacos; en aquesta nova nació que comença a configurar-se, l’alegria serà un tret d’identitat, com la feina ben feta, com la lluita contra la corrupció, com la transparència, com l’estudi i l’esforç, que són petits detalls, segons vostés, però que mouen una gernació com no havíem conegut mai…, perquè aquests petits detalls tampoc no els havíem viscut, per com van destapant-se les cavernes d’aqueixa democràcia inorgànica dita aspana.

I els valencians, què direm el 10 de novembre, l’11, setmanes després, el dia que, finalment, algú que farà de president de la nova república europea, un home o una dona, diga al món què ja són un país lliure? Els valencians començarem a preparar el nostre camí també, si fa no fa amb aital entusiasme, que tampoc no serà fàcil ni curt, com no ha sigut fàcil ni curt arribar on som ara mateix, malgrat la ruïna perpetrada pel pp valencià els últims vint anys. Però mentrestant, poca broma, podrem gaudir de ser dues coses, l’una tan coneguda com dissortada, l’altra, ah, la mostrarem amb orgull i joia, perquè allò que hauran aconseguit al nord, haurà sigut en part gràcies al treball de milers de valencians que hi han contribuït durant anys. Centenars de milers de valencians, sens dubte, que mereixeran de ser reconeguts també, en la nova jove nació catalana.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent