Ulisses20

Fa uns dies explicava ací que els valencians fa anys que patim la intervenció espanola fins en el plat dels fideus. Pel que fa al finançament, o les ingerències dels tribunals contra la llei valenciana d’educació, amb la prohibició de tots els mitjans públics valencians o la prohibició de TV3, amb l’aniquilació de totes les caixes i bancs valencians… L’aplicació encoberta del 155 va començar amb el govern valencià en mans del PP: amb la Generalitat valenciana a mans del pp, Zaplana, Camps, Olivas o Fabra de president, la conxorxa era el robatori premeditat de la hisenda pública valenciana. Van buidar la caixa i malgrat tanta pocavergonya, la justícia ha alentit amb premeditació tots els casos perquè res no siga punit, a curt o a llarg termini. El PP, sector valencià, ha viscut fora de la llei des d’un principi, i l’etiqueta “criminals” queda curta per definir-los: responsables polítics, les seues famílies, amigots, tothom s’ha enriquit amb vilesa en canvi de la pobresa dels valencians,  els militants que encara els donen suport, o un exèrcit de funcionaris posats a dit per empomar recompenses.

Però els valencians hem resistit. Encara més, hem sigut capaços de traure’ls del govern i d’explicar (sense mitjans ni recursos), que n’hi ha una altra manera de fer política, gestió i pedagogia. És veritat que treballem sotmesos a una pressió extraordinària, pel sistema podrit que aquells van alimentar, amb un sistema judicial còmplice a la contra i uns cossos de seguretat que no ens defensen davant el feixisme (els exemples del 9 d’Octubre són brutals, però n’hi ha molts més).

En canvi, reeixim, els valencians: escola valenciana és sens dubte un moviment generós, d’un coratge extraordinari que ha suportat i rellançat l’escola pública enmig de la pobresa institucional dels últims quaranta anys; la literatura de creació i l’assaig, el teatre i la música, la petita empresa, amb una part de la gent de camp en favor de noves maneres, amb petites caixes d’estalvis autènticament valencianes, sòbries i sòlides, amb la recuperació dels ajuntaments en favor de la democràcia…, els valencians hem sabut passar el calvari al qual ens ha sotmés i encara ens voldria sotmetre l’Estat espanyol. El País Valencià és qui menys rep per habitant dins l’estat, i encara amb un PIB negatiu, per baix de la mitjana, aportem major fiscalitat al caixó comú que després ells, espana, distribueix a l’entoix. Malgrat això, els valencians reeixim.

De vegades, ho hem de fer amb alforges velles, com ara és la negociació amb el PSOE, necessària ara mateix per mantenir un govern valencià de progrés. Però ja us diem que és difícil, perquè n’hi ha comandaments socialistes poc honestos, com n’hi ha de capacitats per governar amb criteri, en equip. Però n’hi ha de la vella escola fatxenda i inútil. Paciència. No ens estranya que la secció valenciana del PSOE, el vell PSPV, una majoria, es posicione en favor del 155 contra la democràcia. Sense calcular que es tiren terra als ulls. Contra els valencians mateix. Doncs, malgrat això, els valencians reeixim. Amb no pocs errors, de molt greus, i amb una gran paciència de tothom. Però si som ací, capaços d’haver vençut l’infern de vint-i-cinc anys dels criminals del pp, és perquè els valencians també som capaços d’heroïcitats. Entre més, de pensar el futur a curt termini, que passarà sens dubte per la capacitat de decidir, amb independència, què volem.

Ho sent per alguns amics i coneguts en les files del psoe, que semblava gent honesta, que n’hi ha. Però qui els ha portat a posicionar-se en les files del franquisme també els dóna l’oportunitat de treballar contra la repressió i el feixisme, a l’altra costat.

Els valencians ja sabem què significa el 155, l’hem patit anys i panys, però no ens hem arrugat, que no renunciem a continuar treballant en favor de la llibertat i de la història, camí de la nostra independència.