Ulisses20

Una majoria de valencians va voler castigar els valencians mateix en les eleccions d’ahir. Potser que, molts dels votants valencians, prefereixen les taronges de Sud-Àfrica, de Turquia o d’Egipte, a posar a taula les taronges valencianes. No trobe que els de Vox vinguen a passar de ganxos, el camp, ni els de C’s, ni els del pp. I tampoc els del psoe, perquè d’aquests també es van abstenir a Europa, quan la Unió va aprovar el conveni i l’acord que castigava el camp valencià. El PP i C’s s’hi van llançar des d’Europa contra els llauradors valencians, i el PSOE s’hi va abstenir. Ja ho he dit, els de Vox no trobe que defensaran mai el camp valencià, si estan tan interessats en el feixisme i en el retorn a la dictadura franquista més cruenta. Com és, doncs, que els valencians, entre més molts llauradors, els han girat l’esquena a candidatures exclusivament valencianes, no ho sabem. O potser no volem pensar en l’autoodi, en la por encara, present i amenaçadora. En la poca consistència de la identitat pròpia i en els models més sòlids català i basc, a l’hora de fer-se presents i forts davant la invisibilitat. Sí, el MH Ximo Puig ja sabia què significava posar les eleccions valencianes el mateix dia que les espanyoles: que els valencians ens quedaríem sols comptant paperetes fins a la matinada, i espanya i els seus mitjans no ens farien gens de cas. La clau espanyola s’ha menjat tots els panys valencians, els ha barrat, i no ens ha deixat pintar a penes, perquè els mitjans, el desequilibri de forces i de recursos ja fan un paper principal contra nostre. I malgrat això, cal continuar endavant, defensant el camp, l’escola, la llengua i la sanitat dels valencians, fins i tot contra les males arts que els espanyols, tots sense excepció, usaran contra nosaltres, com un corró destructiu antidemocràtic. I malgrat tot alenem, sobrevivim, i tornem a alçar-nos en favor de la llibertat, reivindicant-nos. Més valencians que mai. Fins a la República.