Els valencians?, pendents d’aquell parlament
La web, el twitter, els amics, els comentaris a meitat de reunió, ja sabem res?, ja els han tancat?, en quin moment són?, i nosaltres que ens roseguem les ungles, que ens freguem la cuixa, que ens passem les mans per damunt els pantalons, cal veure com suen les mans amb tot això, i el cos… Què va dient Vilaweb?, ja han votat?, són ara mateix en no sé quina cosa…, com si el temps no passés, han parat a dinar, potser que tronaran a parar una altra vegada, a berenar; porteu-los una orxata d’Alboraia, xa! Quants valencians ens ho mirem tot això, quants ho seguim, un moment històric d’aquesta volada? Perquè pels uns i pels altres, no n’hi ha dubte que el moment és clau en la història de Catalunya i d’Espanya. Com ho és, de clau, per als valencians. Què en diu Pere Cardús?, i l’Andreu Barnils, i el Josep, i el Vicent?, són allà mateix en directe, seguint-ho que no perden el fil… Ai, que no ens queden ni ungles, ni cigarrets a la butxaca, que ja no fumem, que fa anys que ho vam deixar, i a cada moment tornem a twitter, a la web, als blocs, a veure què diu cadascú, perquè el que diuen a espana ja ho sabem, ho sabem de sobres què diran i com respondran. Allà els cal aprendre molta democràcia, molta, i no n’estan preparats encara, per un moment així, tan elevat, de lo alto, excels! Ja sabem alguna cosa més?
Ves que ara Carme Forcadell dirà alguna cosa, calla, calla…
[continuarà]