Els nous camises blanques
Asseguts en aquelles cadires de plàstic, a camp obert, o drets saludant amb el braç alt, que no és el mateix que fer-ho amb el braç en alt, amb barret o sense, algú amb ulleres de sol, tots quatre o cinc alts càrregs, d’espanyols i de valencians, demanen l’absolució, adduint que els vots que rebran per Europa els absoldrà popularment (quina retòrica); els imputats, pressumptament corruptes, polítics del pp, demanen popularment de ser absolts de les penes de corrupció, d’irresponsabilitat, de desviaments de diners públics de qüestions bàsiques, mínimes, a qüestions del luxe i la fatxenderia. Argumenten que el resultat de les eleccions, que ells ja avancen seran guanyadors per ampla majoria, els lliura de tot mal comés contra la hisenda, contra l’honor, contra la noblesa del càrrec, contra el rang polític, contra qualsevol cosa, ells pensen que les eleccions són per damunt de la justícia. Els lliura de qualsevol responsabilitat.
Segons Rajoy, que és el paraigua que empara Camps, Costa, Trillo i tutti quanti, tot d’inquisidors sense cor assetgen el seu deixeble valencià, que fa dies i mesos no s’exhibeix públicament si no és parapetat enmig de goril·les o altres càrrecs de rang superior o inferior.
Resum, si la resposta popular en les eleccions europees resol els casos que tenen pendents en el jutjat molts polítics del PP, això serà un precedent, i tota la resposta popular a Euskadi, per exemple, a favor del món de Batasuna, també els lliuraria del càstig que els infringeixen el PP i el PSOE per una llei pactada pels partits polítics grans.
Però, si l’abstenció política supera una quantitat diguem-ne respectable de gent que, davant la burla del PP i del PSOE ací i enllà, davant la corrupció de tots dos, i fins i tot amb els pactes contra això i contra allò, si davant tot plegat hi ha un quaranta per cent o encara un quaranta-cinc per cent d’abstenció, voldrà dir que tots aquests polítics, de dreta i d’esquerra, uniformement espanyols, pel mateix resultat i per aquella regla mateix haurien de dimitir i de deixar la política, per a satisfacció d’una part de l’electorat que, sempre significativament i hipotètica, no els ha rotat de donar-los cap vot, ni als uns ni als altres.