A les Illes, com a València, o al mateix parlament de catalunya, n’hi ha que pensa que ens aguantarem de tot, que ho aguantarem tot, que ens deixarem entabanar, enganyar, vestir o mastegar. Els metges reclamen de no saber llengües. Ves si la sanitat, o la medicina que ens pensàvem que era cosa de gent llesta, aplega inútils, com l’arrimadas, m.rajoy, o exemplars pitjors. La llengua és la pàtria, sinyors de la sanitat, la pàtria de molts valencians, illencs i catalans, i sense, no ens volem ni curar, ni perdonar, i menys encara tractar per rucs o de rucs. Així que si vostés es creuen reis, cigrons o borbons, de mamons no passen, ja poden pleitejar o badar, cagar o punxar, llepar o ferir, perquè uns quants milions d’aquests països que en diuen catalans, no només en farem ús de la llengua a casa i a l’hospital, sinó que els reclamarem de saber-ne, de respectar-nos, d’atendre’ns com ens mereixem. I ja tenen sort que durant anys havíem afluixat en excés, per aquella diglòssia que ens van imposar els refillets d’espanya que t’escanya, et roba i t’escalda. Ni jutges ni fiscals, ni bonyigos ni pardals, no ens faran retrocedir, ara, que ja sabem el paper que tenim i el poder que exercim. A cagar a la via, sinyors, que vol dir, convidar-los a prendre pes vent. O comencen a estudiar, que de trompellots ja n’han fet prou.
Bon aire tinguen a la meseta, docs.