A cinc dies de començar el curs escolar que els uns i els altres corren a adaptar a la LLOMLLOU, que és el topònim amb el qual el PSOE i PODEMOs justifiquen que volen fer coses noves a l’escola. Ca, una altra mentida preservativa i endolcida a la manera de “mestres, no aprendreu mai ni enganyat-vos cent anys més!”. Perquè si l’escola va tan separada de la realitat política i cultural com aquests lladres ens voldrien fer creure, de quina cosa no voldreu que parlem als xiquets? dels borbons? dels retors (ja m’enteneu de quins retors antivalencians parle)? de jutges? de militars? de mercadona?
Aquests espavilats del lladrocini a l’escola, a l’escola dels valencians sobretot, ja han inventat tot de normatives i burocràcies i negociots a dojo per justificar que l’escola no canviarà res. Res de res, ni amb aquesta ni amb cap altra llei que vinga d’espanya. Al remat es tracta que res no canvie perquè ells, els corruptes i els lladres, s’omplin les butxaques a cada bugada, mentre es preparen noves cofurnes per omplir noves butxaques. Per cert que, com passava antigament als pobles, en aquella economia soterrada de cosir camises i cosir botons, sense que ningú no volgués mirar on anaven aquelles camises amb els botons cosits, ni d’on venien tan descosides, els valencians continuarem cosint camises, ara amb butxaques, perquè els lladres puguen continuar farcint-les de diners robats i de mentides a cabassos.
Ara ja sabem que els desastres del paisatge, de focs, de construccions o de PAYS, aniran si fa no fa al mateix ritme que hem viscut enguany, a les muntanyes valencianes, perquè damunt de tot, espanya es reservarà de concentrar tots els recursos, i de destinar l’almoina que els passe pels ous a corregir desastres o malvestats. No només concentrarà tots els recursos, els diners i la incapacitat, espanya quina mala peça tan feixista pobra, també regalarà més milers de milions a les companyies elèctriques, oh, les mateixes que durant anys, i més encara els últims mesos, s’hi han encarregat de robar-nos legalment per consentiment de psoe i de podemos (ací no hi ha jutges ni filldeputes que controlen res). Sí, els regalaran als pobres amos de les elèctriques uns quants milers de milions perquè continuen pegant-nos pel cul, pobrets, que només si tenien pensions milionàries que no els arribava a final de mes l’arròs que havien de comprar a mercadona o ves a saber.
Pobres els amos de les elèctriques que no han pogut anar de vacances ni a benidorm, ni a Pego ni a Altura.
Per compensar l’escola, aquella que començarà en uns dies si ningú no les tanca per sempre més, els mestres, sobretot els mestres valencians, prepararan unitats didàctiques per explicar als xiquets com el PSOE ha pogut robar tots els diners del camp valencià per regalar-los-els als amos de les autopistes radials de madrit, uns altres pobrets del bernabeu i la mare que els va parir que no han pogut ni fer-se un gin, en canvi que els llauradors valencians els la mamen cada colp que arriben eleccions, subvencions o avisos de la cooperativa per declarar-los l’iva i la figa sa tia.
Oh, direu, d’això els catalans i els valencians ja vindran escarmentats per anys i anys de lladres i de corruptes, psoe, podemos, pp, i tota la botifleria embotida en una botifarra d’un milió de quilos de sang, de sang dels llauradors valencians s’entén… No, no, els catalans i els valencians estan tan contents que ens roben, aquells espanyols de gavardina i piu enlaire —d’aquells pius pengen cartells amb versos populars, cançonetes, jotes, rimes i mamadetes (aragonés o compromís, no us oblideu qui mama d’aquells pius)…
Pos els vaencians i els catalans diuen que estan encantats que espanya regale tans milers de milions a lladres i corruptes, sobretot perquè tampoc no són diners seus, ai, això no ho diuen. Els polítics prou que cobren cada final de mes, unes pensionades de milers i de milers… Esl dienrs robats, per això no se’n queixen, són diners dels llauradors, dels mestres, dels infermers, dels metges, dels obrers de vila, dels agranadors, dels femeters i de centenars de gent d’ofici noble que guanya pa passar amb dificultat, però que es veuen incapaços d’agafar les forques i les corbelles i tallar-los els ous i el coll, als uns i als altres. A lladres i a consentidors dels lladres, polítics i jutges, i policies, i fiscals, i borbons…
I de la “llomllou” pos ja en parlarem en un altre moment, si hem de saltar damunt de tants caps com rodolen. caps tallats s’entén.