Els jutges es fiquen a mestres.
Es fiquen a més coses, però això últim, voler fer de mestres, ja em sembla una cosa grossa. I ridícula. Potser que vindran ells a l’escola, els jutges, a fer-los espanol, als xiquets. Perquè molts mestres, ja ho han dit, no acataran una ordre que atempta contra l’escola mateix, i contra el coneixement, sobretot perquè van contra els estudis mateix. Aquests també fóra bo que els posaren cabeçó, que els albardaren.
Hem començat el curs a València. Més de dos-cents mil xiquets ho faran en valencià. Gairebé cent cinquanta mil no ho podran fer en valencià, perquè la conselleria d’educació s’hi nega a ofertar-los places en la llengua del país. Canal 9 va dir ahir que el curs havia començat sense incidències, gairebé set-cents cinquanta mil alumnes. Per la televisió valenciana, que cent cinquanta mil alumnes no ho puguen fer en la seua llengua no és cap incidència.
Els jutges també ho veuen normal, això, perquè contra aquesta sol·licitud de milers de famílies, mai no actuen. Ací no es fiquen a fer de mestres, ni de jutges. No ho consideren un greuge, ni delicte, ni suficient argument.
L’odi dels espanols contra els valencians, contra l’escola i contra la llengua, és manifest. Els polítics i els jutges no poden consentir que la immersió assegure major eficàcia d’aprenentatge lingüístic. Ho diuen també a Europa. No solament ho diem els valencians, o escolavalenciana. Però ells ens prefereixen monolingües, torpalls, abans que llestos. Tòfols abans que formats. Espanols abans que qualsevol altra cosa.
Damunt, haurem de suportar tot de retallades en educació. cada dia que passa, més s’entenen pp i pose per retallar el pressuposto d’educació. El que diem: espanols per la gràcia d’ells i per sobre totes les coses. Xe, cerrils en comptes d’acèrrims.