els joves que s’esguerren, de catalunyesos
Hom diu que encara es conserven a catalunya alguns pobles, petits, que a l’entrada, de sota el cartell del topònim, hi ha afegit el complement municipi de la república catalana. Anit en vam veure un, no gaire lluny, on s’hi feia un concert folk amb quico el celio, el cec i el mut de ferreries. Avui mateix, uns joves d’un partit amateur havien de decidir si feien costat als pares, els majors o els vells de la política, o bé decidien si seguien camí propi. Nosaltres, després de dinar, a proposta de josep A. havíem fet una aposta, davall d’una figuera de pell verda: els joves fa temps que s’han esgarriat, han deixat de ser rebels i, si pensen, ho fan per compte altri. Els joves d’erc no són diferents, també van esgarriats, i confusos: votaran en favor d’espanya i dels espanyols. Ves si han de ser rucs!, doncs que els albarden, que els joves d’un partit independentista (!) voten en contra del mateix ideari d’independència, ja diu de quina pasta són fets, pobres. Els joves que tenim ara, com els joves de fa molt, no són rebels, ni maulets, ni idiotes. Pot ser que siguen inútils, però no són idiotes, i ja saben que els pessebres i el pinso a poc que passen uns anys, l’ordenen els pares polítics d’ara. I aleshores el partit escenifica sense vergonya quin fracàs de joves tenim, en decidir el mateix que han decidit els pares, uns pares que no reconeixen el propi fracàs, que això de la independència tampoc no era el seu objectiu primer. Pobres, pobres d’esperit i d’una puta misèria ja viscuda, que diria rafa arnal rient-se per sota del nas.
Nosaltres havíem guanyat l’aposta de lluny, moltes hores abans de fer-se públic que el futur d’eixe partit catalunyés, és a mans de joves espanyols amb futur; un futur econòmic i pessebrista, però de dignitat moral anticatalana. Sense estridència, ni ressentiment, ni conviccions. I ves que n’hi ha que hauran aprovat la secundària o fins i tot faran carrera universitària, els joves. Però d’ovelles d’aqueixa guitza, mon pare ja n’havia esquilades més de cent cada any, abans de casar-se, en els anys trenta.