Segon dia de Jornades, la pràctica ensenya què fem, a l’escola, els xiquets i els mestres. Hui el tema central són les bones pràctiuqes, les millores experiències, i ves que n’hi ha on triar. Però anem a pams —pam a pam, que canta Rafa Arnal, enllà a El Caire.
Miquel Àngel explivaca el bon dia als mestres i a l’escola: estem convençuts que si cada dia s’oficiés d’aquella manera la benvinguda, l’escola seria un espai per aprendre i per a ser feliç. Ni coent ni romàntic: el mestre de Carolines ha començant explicant als mestres on érem, el barri de Marxalenes, lligat a les velles marjals davant la ciutat i al pas d’aquella tecnologia del XIX, el trenet camí de Bétera i Llíria (1890). Ha parlat del mestre Jarque Cualladó i del mestre Juan Comenius, i ha fet un repàs freinetista del primer moment del dia, en començar l’escola. A partir d’ací, amb aquest estil, res no podia fallar.
Efectivament, Lupe i Vicent, dels Moviments de Renovació Pedagògica de tottemps (trenta anys a l’esquena fent formació i escoles d’estiu) conserven aquella il·lusió i entusiasme del primer dia: intel·ligències emocionals, un concepte nou del Garner?, ca, home, la Ribera fa trenta anys de Coderi, i la Marina i la safor no es queden enrere. Des d’Oliva, Vicent Gràcia explicava els 29 anys d’il·lusions i escoletes d’estiu, de seminaris, d’estudi, de treballs fora de l’aula, de tallers, en favor de fer escola viva i arrelada al país, quan la llengua no tenia ni vial, ni gaires llibres, ni polítics en favor ni en contra. No existia i prou.
Descans: café, sucs i valencianes. La intendència necessària per alimentar l’ànima.
Hem passat a explicar les experiències trobades. Amb el que teníem jugàvem, i ves que n’hi havia de molt d’interés. Ho sabíem. Com sabíem que n’hi ha mestres que van a la seua i no expliquen allò que els demanes. No passa res. Ja hi comptem. El resultat final és bo, perquè n’hi ha present i futur, encerts i desencerts, com la realitat de l’escola mateix. Però som per aprendre, per corregir l’error, ho deia Neus Sanmartí ahir: sense error no n’hi ha aprenentatge. L’error ens esperona a continuar. Ca si tenim recorregut.
La tercera part era més agosarada. Ens feia por de no tenir suficient rodatge per adobar-ho com mereixia. Però ha eixit amb garantia: els xiquets de diferents escoles cooperatives explicaven com havien treballen diferents aspectes del coneixement; la pràctica, el treball, els projectes, la comunicació, la tecnologia… Un dels moments de major emoció d’aquestes jornades sens dubte. El millor? el seu protagonisme fora de l’aula els emocionava. Com han sabut respondre.
Quarta part i última: homenatge a Estellés, amb les veus de quatre poetes i un músic. Bertomeu llegia i interpretava Set d’Estellés, cada colp m’agrada més la proposta, d’encesa poesia, emotiva, interpretada amb un detall excels, puntejada amb veu d’estil. Taberner, Anna, Emili i Paco Rodrigo, que feia el guiatge, adobaven les lectures. Els mestres ens posem de peus per agrair-los aital final.
Oh. Final del segon dia.