Durant dos dies m’he passat més hores ajupit a terra, de sota els arbres, que no dret i eixerit com un fus. El vent ha fet ballar els arbres i les taronges, que queien acovardides a terra, marejades, més mortes que vives. Encara sort que tenim a bétera un corral magatzem que en diem “la pelaora” on, si tens esme i passes hores i hores aplegant-la en cabassos o caixons, te la paguen a vint cèntims. Ves que farà un mes que vaig pactar-ne el preu i la venda, però els comerços et tenen agafat dels ous i tu no manes un quinzet ni de l’oratge ni del destí dels valencians: com que els homes no han fet la feina quan tocava, que no els haurà convingut de collir-la, la taronja que no ha caigut encara balla nit i dia a l’arbre: no eixirem de pobres, atrapats per polítics i empresaris de got i ganivet. Per recuperar cent euros, si no ho vols perdre tot, t’has d’amorrar a terra i replegar-ne lo manco cinc-cents quilos, que de nit no valdrà queixar-se de l’esquena ni dels ginolls pelats: a genollons tot el sant dia, que cantava el poeta de nàquera en un dels seus llibres. I demà ja vindrà més vent i més pena contra els llauraors.
»els inútils del govern valencià d’extrema dreta envien una alerta exclusivament en espanyol, a vore si els valencians no se n’adonen i es moren tots aquesta nit!