Ulisses20

Bétera, el camp de túria

El tractor fendt de vicent verdevio

el tractor?, aleshores, què haguéssem fet? No ho sé. No ho sap ningú. Perquè han sigut vint-i-un dies molt durs. Duríssims. D’un esforç titànic, voluntariós, que no tenia fi, no semblava que acabaríem mai. De primer vam tenir els ànims forts, ens eixia la força de sobres, malgrat el terrabastall anímic. Però no podíem parar a pensar això, tan de mal con teníem, com ens havia fet la Gota freda. Això que el segon dia vaig ser a Vistabella, el barri nord de Picanya, a l’altra banda del barranc. El pas natural cap a l’escola. Vistabella era l’infern, i l’escola era el purgatori. Paiporta era el soterrani de l’infern. Dant. Dantesc que deia el meu amic Apa. Teníem molt de mal, moltíssim; si volíem reparar-lo, calia posar-nos sense perdre el temps ni parar a pensar què havia passat. Jo m’hi vaig escarrassar, i encara sort que vam fer cas. Calia una crida urgent. No perdre més temps. Ni un minut. Malgrat les dificultats d’accés, els impediments, la mala gestió, la conscient mala gestió del desastre. A mans d’irresponsables que són criminals. El tercer dia després de la riuada va venir Vicent amb el tractor. Havia provat d’entrar al poble a ajudar, però no el van deixar passar. De cap manera. Nosaltres tampoc no vam saber orientar què podia fer, de bon principi. Ens va agafar atarantats, molts caps que no rodaven en un sentit bo. Aquella vesprada va fer unes feines menors, malgrat que ell s’oferia, no vam saber reaccionar. A partir del quart dia, en canvi, el tractor va ser l’eina que ens va salvar l’escola. Vicent és llaurador, principalment, i dedica molt del seu temps professional al camp. Es lleva amb el sol, i aleshores ja no pot parar. Un home incombustible sense el qual encara seríem enmig del fang i la feina a meitat. N’hi havia dies que arribava el primer, ell, i mo n’anàvem els últims. Sense parar. Un dia, un altre, deu dies, setze, divuit… Aleshores ja havien arribat les crisis: mals de panxa, diarrea, malestar general… Ell no en va faltar cap, de dia de feina. Quan carretejava el fang al pati exterior havia de fer centenars de viatges, va obrir els ulls quan arribà la colla d’Aleta amb un camió i una pala, el diumenge de les paelles de pebrot roig. Dels amics, hom pot dir amb facilitat tantes coses bones o boníssimes. Els amics de colla, fer colla com els de bétera, segons Sanchis Guarner. A l’escola hem patit un colp i un trasbals duríssim. Encara sort dels amics, de tants voluntaris, de tants esforços de l’equip, de les famílies, de tanta gent com ha vingut de lluny desinteressadament. Sense tot aquest coratge, l’escola no hagués estat a punt per obrir. Per fer escola. Per continuar. D’aquestes lliçons que fan escola, molt especialment, Vicent ha lluït amb una tenacitat i un desinterés que no cap en un text. Els que el coneixem d’anys, d’anys de conviure i compartir les nostres vides, ja en sabíem de la seua cooperació sense límit; els que heu tingut la sort de conèixer-lo aquests dies, uns moments tan crus com especials, ja sabeu de quina pasta és fet. Un dels últims dies, aquell jorn teníem voluntaris d’Alacant i d’unes altres comarques, ell ve tot consirós i em diu: albert, aquest homes no poden dinar sense cervesa, i tampoc no n’hi ha pa. Vaig agafar el cotxe i en un bot vaig passar al consum d’alaquàs. Vam dinar i tothom tornava a fer bona cara, després d’hores entre el fang i els mobles inservibles. El nostre reconeixement, Vicent Verdevio, el de tota l’escola, a l’home naturalment, i al tractor. El Fendt de Baviera mereix també un monument. Per molts anys, vicent, l’abraçada de tot l’equip de mestres, dels xiquets, per anys i anys!

novembre del 2024, la teua escola · escolagavina ccop. v.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent