El teatre o el desert
La frase no és meua, que li l?he manllevada a Pep, actor professional com pocs. I en faig ús perquè diumenge actuava el PTV al poble, dins la programació cultural de la qual n?he parlat en altres apunts. N?he parlat bé i encara no puc canviar l?opinió, ara per ara és la millor oferta mai presentada en aquest terme, en cent anys. Però diumenge em vaig disgustar per dos motius, l?un de polític, de política lingüística més concretament; l?altre, perquè professionalment allò que oferia el PTV em va despagar. No fa gaires anys, el PTV volava més alt, amb més solidesa, fruit d?anys de rodatge i d?ofici. Per això que m?havia fet il·lusió que la companyia actués al poble, potser que hi havia dipositat massa expectatives i tot. Fins i tot n?havia fet publicitat gratuïta, a dojo. També és veritat que el país i els seus governants no acompanyen. Si hi ha cap pressupost, és per als focs fatus de grans palaus, monarques de la prostitució cultural i bufons arrimats a la cort de la mesquinesa.
Però torne a diumenge: l?obra va ser representada en castellà, malgrat que hi ha versió valenciana, que no feia encara cinc dies, era representada a Torrent davant centenars d?escolars. Em vaig adreçar a l?organització, per averiguar quin havia sigut el criteri de selecció de llengua, però la resposta va ser poc afortunada: és que la versió del text original és castellana, i els actors potser que no s?hi troben representant-la d?una altra manera. Li dic que això no és suficient raó, que la suposada versió no original funciona igualment per al públic, i que avui que hi ha manta gent tenim l?oportunitat de fer escola i campanya a favor de la llengua, però també a favor de més coses (caram el poble té una identitat, malgrat l?allau de nous immigrants, té un segell de marca, o vull pensar que el té, té línia en valencià, i té més coses, fotre). No entrem en una gran discussió, perquè veig que els raonaments no se sostenen. És una llàstima, dic, i me?n vaig a veure l?obra i la reacció del públic.
És veritat, l?obra no és de les més afortunades d?aquesta companyia, que fa molts anys viatja amunt i avall amb l?escenari a l?esquena, i que el país és el que és i no hi ha motiu per a les grans festes.
Dilluns comprove una altra realitat, de l?oferta teatral d?enguany adreçada al món escolar: del paquet d?obres que els teatres valencians han programat per a les escoles, costa de trobar res que siga digne en la llengua pròpia. Fins i tot l?Escalante, que uns anys enrere havia sigut bandera, ofereix una proporció de per riure, pel que fa a la llengua. Encara així, dilluns enviem dos grups-classe al teatre, en una de les escasses tries que hi ha per a la gent que fem escola en valencià, que per una altra banda representa milers de xiquets valencians: l?obra torna a ser pobra, avorrida, i d?un model de llengua més prompte de vergonya.
Fins i tot alguns aconseguiments que van costar anys de construir, de treballar cada dia, a base d?actors molt professionals, de teatres que se la jugaven, de companyies que fins i tot van perdre el carro i els baguls, han reculat: hem fet un pas enrere de vertigen. Fins i tot en el teatre adreçat als adults, allà la cosa no millora gens ni miqueta. Actors, directors, companyies senceres han de plegar, o bé fugint cap al nord, on també és difícil fer-se un forat si no ets de les quatre províncies dallà, o cap a Madrid, que com a València, la llengua d?ús ja no serà ben bé la mateixa.
Amb el teatre anem perdent, la batalla i el seny, si no ho hem perdut tot irremissiblement. I ves que era un dels guanys més importants d?aquest país, per qualitat, per innovació, per risc, pel coratge de molts noms propis. Malvivim. I em dol, pels amics, pel teatre, pel país mateix.
Sort que ens queda la música, una fita principal ara per ara a València, i l?escola. Amb l?escola també som capdavanters sens dubte.
Defenen la catalanitat i els interessos catalans al País Valencià o a Catalunya de forma exclussiva, com han fet les institucions de la Generalitat de d’alt s’aconsegueix sovint l’efecte politic contrari.
Passa com el model lingüístic destructiu, triat a Galicia pel PP de Fraga on sembla més a un dialecte Bable castellanitzat a les grans urbs que a la llengua gallega-portuguesa pròpia, encara que a Galicia és defen més l’ús de la llengua per que és encara un país de més tradició emigrant que inmigrant.